Acceso usuarios
Thomas Laqueur
Primo Levi en The Drowned and the Saved sugiere que el estar presente ante nosotros es lo que hace posible que sintamos lástima por un “co-humano” y actuemos de acuerdo con nuestros sentimientos. Nos preocupamos por los demás en relación inversa a la distancia que nos separa de ellos. Por lo que respecta a los muertos, situados al otro lado de un abismo en apariencia insalvable, se encuentran inconmensurablemente más lejos de nosotros que incluso el más distante de los vivos. Es el arte —en su significado más amplio— lo que nos enseña a sentir por ellos y lo que genera un relato en el que sus cuerpos y huesos importan. Es el arte lo que hace que los muertos vivan de nuevo de maneras importantes dentro de la cultura. Este artículo toma como caso de estudio el nuevo National Lynching Memorial en Montgomery Alabama.
Primo Levi en The Drowned and the Saved suggereix que l'estar present davant nosaltres és el que fa possible que sentim llàstima per un “co-humà” i actuem d'acord amb els nostres sentiments. Ens preocupem pels altres en relació inversa a la distància que ens separa d'ells. Pel que respecta als morts, situats a l'altre costat d'un abisme en aparença insalvable, es troben incommensurablement més lluny de nosaltres que fins i tot el més distant dels vius. És l'art —en el seu significat més ampli— el que ens ensenya a sentir per ells i el que genera un relat en el qual els seus cossos i ossos importen. És l'art el que fa que els morts visquen de nou de maneres importants dins de la cultura. Aquest article pren com a cas d'estudi el nou National Lynching Memorial a Montgomery Alabama.
Primo Levi in The Drowned and the Saved suggests that it is being present before us that makes it possible to feel pity for a “co-human” sufficient to make us act on our feelings. We care about others in inverse relation to their distance from us. I want to suggest that in the case of the dead who, on the other side of a seemingly unbridgeable chasm, are immeasurably further from us that even the most distant of the living. It is art –broadly understood– that teaches us to feel for them and that makes a narrative in which their bodies and bones matter. It is art that makes the dead live again in culturally important ways. This article takes as its case study the new National Lynching Memorial in Montgomery Alabama.
