Acceso usuarios
Este artículo se centra en la representación de los muertos silenciados en Herztier y Atemschaukel de Herta Müller. El punto de partida es la hipótesis de que la figura de los muertos sirve a Müller para reivindicar la importancia, según las suposiciones de Thomas W. Laqueur, de "la obra de los muertos", para la memoria colectiva de la comunidad germano-rumana del Banato y de toda Rumanía. En ambas novelas se analizan tres elementos clave de la representación de la memoria de los muertos en la Rumanía dictatorial y postdictatorial: la forma precisa de morir, la corporeidad de los muertos y su relación con los objetos y, finalmente, la presencia fantasmal de los muertos entre los vivos, ya sea a través de objetos o en forma de sueño. La presencia de los muertos entre los vivos en el universo de Müller no es reconfortante, sino difícil, fantasmal e inquietante.
L'article se centra en l'anàlisi de la representació dels morts silenciats en Herztier i Atemschaukel de Herta Müller. Es parteix de la hipòtesi que la figura dels morts serveix a Müller per a reclamar la rellevància, seguint els pressupostos de Thomas W. Laqueur, de “l'obra dels morts” per al desenvolupament de la memòria col·lectiva de la comunitat germano-romanesa del Banat i de Romania íntegrament. S'analitza en totes dues novel·les tres elements claus de la representació de la memòria dels morts silenciats a la Romania dictatorial i post dictatorial: la manera de morir, la corporeïtat dels morts i la seua relació amb els objectes, i, finalment, la presència fantasmagòrica del mort entre els vius, bé a través d'objectes bé com a somni. La labor dels morts en Müller no és, doncs, reconfortant, sinó dificultosa, fantasmagòrica i pertorbadora.
This article focuses on the representation of the silenced dead in Herta Müller’s Herztier and Atemschaukel. The starting point is the hypothesis that the figure of the dead serves Müller to claim the importance, according to Thomas W. Laqueur’s assumptions, of “the work of the dead”, for the collective memory of the German-Romanian community of Banat and Romania as a whole. In both novels three key elements of the representation of the memory of the dead in dictatorial and post-dictatorial Romania are analyzed: the precise way of dying, the corporeality of the dead and their relationship with objects, and, finally, the ghostly presence of the dead among the living either through objects or in the form of a dream. The presence of the dead amongst the living in Müller’s universe is not comforting, but difficult, ghostly, and disturbing.
