Acceso usuarios
Laura Miñano Mañero
En los campos de concentración nacionalsocialistas se transforma la concepción de la muerte hasta límites desconocidos en la historia. La noción arraigada en la civilización que interpreta la muerte como el principio individualizador final y determinante de la experiencia humana desaparece de manera categórica y, más bien, nos enfrentamos a una producción mecánica de cadáveres en masa. A partir del corpus testimonial legado por los supervivientes, es posible reflexionar sobre su concepción relativa a esa muerte propia y ajena. Explorando la literatura concentracionaria, además, hallamos pruebas de cómo los reclusos logran, entre esa sistemática banalización de la muerte, encontrar significado y singularizar algunos fallecimientos para, de ese modo, conseguir reafirmarse como seres humanos. Para acotar el objeto de estudio de este trabajo y asegurar un análisis contextualizado, nos centraremos principalmente en experiencias y recuerdos de supervivientes judíos del complejo Auschwitz-Birkenau.
In Nazi concentration camps the notion of death is disfigured and exceeds every limit traditionally rooted in human civilization. In fact, the idea that interprets death as the final and definitive individualizing principle of human experience categorically disappears and, rather, we face a mechanical, massive production of corpses. Through the testimonial corpus left by survivors, it is possible to reflect on their conception of their own –and others’– death. Exploring concentrationary literature, I would suggest that prisoners succeed in overcoming this systematic trivialization of death through the search of meaning regarding other deportees’ deaths. Survivors single out, personalize and claim certain fatalities as a mechanism to subvert Nazi power and assert the victims’ human identity. In order to delimit the object of study and to ensure a contextualized study, this paper mainly focuses on experiences and memories of Jewish survivors in the Auschwitz-Birkenau complex.
En els camps de concentració nacionalsocialistes es transforma la concepció de la mort fins a límits desconeguts en la història. La noció arrelada en la civilització que interpreta la mort com el principi individualitzador final i determinant de l'experiència humana desapareix de manera categòrica i, més aviat, ens enfrontem a una producció mecànica de cadàvers en massa. A partir del corpus testimonial llegat pels supervivents, és possible reflexionar sobre la seua concepció relativa a aqueixa mort pròpia i aliena. Explorant la literatura concentracionària, a més, trobem proves de com els reclusos aconsegueixen, entre aqueixa sistemàtica banalització de la mort, trobar significat i singularitzar algunes defuncions per a, d'aqueixa manera, aconseguir reafirmar-se com a éssers humans. Per a fitar l'objecte d'estudi d'aquest treball i assegurar una anàlisi contextualitzada, ens centrarem principalment en experiències i records de supervivents jueus del complex Auschwitz-Birkenau.
