Acceso usuarios
Nuria Molines Galarza
Comprometido con el pacifismo y el ideal humanista, para Romain Rolland, la Primera Guerra Mundial supuso una debacle personal y autoral al verse prácticamente solo en una Europa donde los “regimientos de la pluma” se dedicaron a orquestar el odio de los pueblos. Rolland, en cambio, colaboró con la Agencia Internacional de Prisioneros de Guerra en Suiza, país donde permaneció en una suerte de exilio hasta el final del conflicto. Así accede a los testimonios de soldados de ambos bandos, que luego reflejará en sus artículos, publicados en el volumen Au-dessus de la mêlée (1915), en sus diarios, correspondencia con autores como Stefan Zweig, y en la obra con la que culmina este aciago periodo: Clerambault (1920).
Compromés amb el pacifisme i l'ideal humanista, per a Romain Rolland, la Primera Guerra Mundial va suposar una desfeta personal i autorial en veure's pràcticament només en una Europa on els “regiments de la ploma” es van dedicar a orquestrar l'odi dels pobles. Rolland, en canvi, va col·laborar amb l'Agència Internacional de Presoners de Guerra a Suïssa, país on va romandre en una sort d'exili fins al final del conflicte. Així accedeix als testimoniatges de soldats de tots dos bàndols, que després reflectirà en els seus articles, publicats en el volum Au-dessus de la mêlée (1915), en els seus diaris, correspondència amb autors com Stefan Zweig, i en l'obra amb la qual culmina aquest infaust període: Clerambault (1920).
Committed to pacifism and humanism, Romain Rolland lives with the First World War a personal and authorial debacle, seeing himself practically alone in a Europe where the “regiments of the pen” were orchestrating the hatred between the peoples. Instead, Rolland collaborated with the International Prisoners-of-War Agency in Switzerland, where he lived in a sort of exile until the end of the conflict. Hence, there he gains access to soldier’s testimonies from both sides, which he will later reflect in his articles, published in the volume Au-dessus de la mêlée (1915), in his diaries, correspondence with authors such as Stefan Zweig, and in the work that culminates this fateful period: Clerambault (1920).
