Acceso usuarios
Laura Colantoni, José Ignacio Hualde 
, Ane Icardo Isasa
Els elements clítics s’adjunten prosòdicament a una altra paraula fonològica, per tant, no porten accent propi. En general, els pronoms no preposicionals amb funció d’objecte (e.g. me/te/le/lo/se) compleixen la definició de clític, tant si van davant (proclític) com darrera (enclític) del verb. Però en algunes varietats romàniques, incloses algunes de l’espanyol, l’accent pot aparèixer sobre el clític del grup verb+clític(s). Ens referim a aquest fenomen com a desplaçament de l’accent enclític (ESS, en anglès). En aquest article, presentem un estudi de percepció entre parlants d’espanyol de l’Argentina i d’Espanya i examinem les dimensions acústiques que poden afectar aquesta percepció. La discussió inclou comparacions amb altres llengües romàniques i implicacions en relació amb el canvi fonètic històric, com el que presenten els patrons accentuals en l’evolució de les formes verbals de futur i condicional.
Clitic elements are prosodically attached to another phonological word. As such, they do not carry their own stress. In general, Spanish non-prepositional object pronouns (e.g. me/te/le/lo/se) meet the definition of clitic, whether preposed (proclitic) or postposed (enclitic) to the verb. Nevertheless, in several Romance varieties, including some Spanish varieties, the stress may surface on the clitic in verb+clitic(s) groups. We refer to this phenomenon as Enclitic Stress Shift (ESS). In this paper, we report on the perception of ESS by Spanish speakers from Argentina and Spain and explore the acoustic dimensions that may affect this perception. The discussion includes comparisons with other Romance languages and implications for sound change, such as the changes in stress patterns in the development of future and conditional tenses.
