Acceso usuarios
Shu-hao Shih, Paul de Lacy
Sostenim que no hi ha prou evidència per postular un accent controlat per la sonicitat, basant-nos en Shih (2018a,b), i estem en desacord amb Kenstowicz (1997), de Lacy (2002a, 2004, 2006), entre altres. Més concretament, defensem que no hi ha cap mecanisme fonològic capaç de fer que l’estructura mètrica es desviï de la seva posició no marcada a causa de la interacció directa entre la sonicitat dels segments i l’estructura del peu. Un cop revisats els treballs sobre l’accent sota control de la sonicitat, identifiquem dos problemes generals d’acord amb les proves que tenim a l’abast: la manca de fiabilitat metodològica i l’error en la determinació de la causa. Sostenim que les descripcions impressionistes de l’accent sota control de la sonicitat no són fiables, en el sentit tècnic de validesa probatòria. Finalment, argumentem que l’aparent sensibilitat a la sonicitat de l’estructura del peu és un efecte col·lateral de l’al·lofonia o del comportament de les síl·labes menors.
We argue that there is no adequate evidence for ‘sonority-driven stress’, building on Shih (2018a,b), and disagreeing with Kenstowicz (1997), de Lacy (2002a, 2004, 2006), and others. More precisely, we argue that there is no phonological mechanism that induces metrical structure to deviate from its default position for reasons that involve the direct interaction of segmental sonority and foot form. After reviewing the history of sonority-driven stress theory, we identify two broad issues with extant evidence: the lack of methodological reliability, and misattribution of cause. We argue that impressionistic descriptions of sonority-driven stress are not reliable, in the technical sense of evidentiary validity. We further argue that apparent sonority-sensitivity in foot form is a side-effect of either allophony or minor syllable behavior.
