Acceso usuarios
City of Cambridge, Estados Unidos
Aquest article documenta i discuteix diverses generalitzacions descriptives i anàlisis alternatives del truncament vocatiu en tavià, un dialecte del sud d’Itàlia, que es pot il·lustrar amb exemples com Filoména>Filomé. Es demostra que el límit superior en relació a la mida màxima del truncat no es restringeix al peu binari ni als peus mínimament recursius: Addoloráta > Addolorá. El límit inferior del truncat pot arribar a una sola síl·laba CV, amb violació del requisit de binarietat: Césare > Cé, tot i que es rebutja el truncament quan el resultat és una vocal tònica: Élena > *É. L’anàlisi del truncament vocatiu se situa en el context de la gramàtica general del salentí i demostra que, mentre algunes propietats com la pèrdua de consonants en posició de coda es poden atribuir als rànquings imposats per la gramàtica del salentí, altres són específiques d’aquesta construcció. L’anàlisi de l’accent en l’adaptació de manlleus constitueix un aspecte prominent de la proposta. La secció final examina algunes de les propietats morfològiques i sintàctiques del vocatiu del tavià.
This paper documents and discusses various descriptive generalizations and alternative analyses of the vocative truncation found in the Southern Italian dialect of Taviano that is illustrated by such formations as Filoména > Filomé. We show that the upper limit on the size of the truncate is not restricted by foot binarity nor by internally layered feet: Addoloráta > Addolorá. The lower limit of the truncate may extend to a single CV syllable in violation of foot binarity: Césare > Cé. But truncation to just the stressed vowel is rejected: Élena > *É. We situate the analysis of the vocative truncation within the overall grammar of Salentino and show that while some properties such as the loss of coda consonants can be attributed to rankings imposed by the surrounding grammar, others are peculiar to this construction. The analysis of stress in loanword adaptation figures prominently in our discussion. The final sections examine some of the morphological and syntactic properties of the Taviano vocative.
