Acceso usuarios
Daniel Siddiqi
Aquest article breu ofereix un moment de reflexió sobre l’estat de l’empresa gramatical generativa, sobretot a la vista que la sintaxi minimalista ha tornat de manera tan completa a una missió que inclou (més que no pas exclou explícitament) un model de formació de paraules. Em centro aquí en una discussió de maneres crucials de passar de la teoria «sintàctica» a la teoria «morfosintàctica » que ha canviat la missió de la gramàtica generativa i fins a quin punt els practicants han mantingut el ritme. Espero oferir una visió àmplia i llarga de les preocupacions metateorètiques que ara ens trobem en el punt de mira i suggerir bones pràctiques a la vista d’aquestes opinions.
This short paper offers a moment of reflection on the state of the Generative Grammar enterprise especially in light of the fact the Minimalist Syntax has so completely returned to a mission that includes (rather than explicitly excludes) a model of word-formation. I focus here on a discussion of crucial ways the move from “syntactic” theory to “morphosyntactic” theory has changed the mission of generative grammar and to what extent practitioners have kept pace. I hope to provide both a broad and a long view of metatheoretic concerns we now find ourselves at the nexus of and suggest best practices in light of those views.
