Acceso usuarios
Aquest article té dos objectius estretament relacionats. L’objectiu principal és exposar una forma específica en la qual els aspectes derivatius d’una teoria gramatical poden contribuir a les afirmacions cognitives realitzades per aquesta teoria, per demostrar que no són només les representacions plantejades d’una teoria de les que es deriven hipòtesis cognitives testables. Això requereix, però, una comprensió de les derivacions gramaticals que, inicialment, semblen poc naturals en el context de la sintaxi generativa moderna. El segon objectiu és argumentar que aquesta impressió és enganyosa: certs accidents de la manera com les nostres teories es van desenvolupar al llarg de les dècades han donat lloc a una situació que fa artificialment difícil aplicar la comprensió de les derivacions que adopto a la gramàtica generativa moderna. Les comparacions amb altres formalismes derivatius i amb gramàtiques generatives anteriors serveixen per aclarir la qüestió de com els sistemes derivats poden, en general, constituir hipòtesis sobre fenòmens mentals.
This paper has two closely related aims. The main aim is to lay out one specific way in which the derivational aspects of a grammatical theory can contribute to the cognitive claims made by that theory, to demonstrate that it is not only a theory’s posited representations that testable cognitive hypotheses derive from. This requires, however, an understanding of grammatical derivations that initially appears somewhat unnatural in the context of modern generative syntax. The second aim is to argue that this impression is misleading: certain accidents of the way our theories developed over the decades have led to a situation that makes it artificially difficult to apply the understanding of derivations that I adopt to modern generative grammar. Comparisons with other derivational formalisms and with earlier generative grammars serve to clarify the question of how derivational systems can, in general, constitute hypotheses about mental phenomena.
