Acceso usuarios
This paper examines the two lines of analysis that are generally pursued when dealing with discourse phenomena in the generative tradition: syntactico-centric and interface-based approaches. Syntactico-centric analyses are criticized because they need construction-specific mechanisms, while interface-based analyses sometimes challenge standard assumptions about the architecture of grammar. The discussion is mainly theoretical, but three case studies serve as exemplification: focalization, ellipsis and parentheticals. The second part of the paper is focused on parentheticals; a brief proposal is presented regarding the distinction between free and anchored parentheticals from a syntax-phonology interface perspective. The general conclusion is that following an interface-based perspective to approach discourse phenomena can help us gain new insights about the nature of the interfaces and their role in grammar.
Aquest article examina les dues línies de recerca que se segueixen generalment quan s’estudien fenòmens discursius en la tradició generativista: enfocaments sintàctico-cèntrics i d’interfície. Critiquem les propostes sintàctico-cèntriques perquè necessiten fer ús de mecanismes específics per analitzar cada construcció en qüestió, mentre que les propostes d’interfície de vegades posen en dubte l’arquitectura gramatical estàndard. La discussió és fonamentalment teòrica, però s’utilitzen tres casos d’estudi: la focalització, l’el·lipsi i els parentètics. La segona part de l’article se centra en els parentètics; es presenta una proposta bàsica per formalitzar les diferències entre parentètics lliures i ancorats (ang. free i anchored) des d’una perspectiva d’interfície sintaxi-fonologia. La conclusió general és que seguir una línia d’anàlisi d’interfície per tractar els fenòmens discursius pot ajudar-nos a comprendre millor la naturalesa de les interfícies i el seu paper a la gramàtica.
