Badajoz, España
En aquest article s’aborda el potencial de la lingüística de corpus en l’anàlisi de textos literaris en espanyol. Amb aquest objectiu s’ha utilitzat la narrativa de Galdós (prop de 6,4 milions de paraules), que ha estat processada amb l’eina WordSmith Tools (Scott, 2016b). L’anàlisi se centra en com els narradors informen dels silencis que envolten la representació del discurs dels personatges. Com es veurà, els silencis apareixen freqüentment narrats de manera retrospectiva, la qual cosa comporta una sèrie d’implicacions estilístiques que han passat desapercebudes per a la crítica tradicional. Aquesta manera de narrar els silencis suggereix, a més, un clar ressò dickensià, que servirà per reforçar la coneguda influència que el novel·lista anglès va exercir en Galdós. L’article pretén ser una mostra de la validesa dels estudis de corpus en l’anàlisi de textos literaris en espanyol, una àrea en què encara són escassos aquest tipus d’enfocaments.
This article looks into the potential of corpuslinguistic approaches in the analysis of literary texts written in Spanish. To do so, we have built a corpus of study made up of Pérez Galdós’ fictional narratives (approximately 6.4 million words), which have been scrutinized using the software WordSmith Tools (Scott, 2016b). Specifically, the analysis has focused on the reporting of pauses surrounding characters’ words. As will be shown, Galdós frequently narrates characters’ pauses retrospectively, which not only suggests a stylistic trait hitherto unnoticed in his literary exegesis, but also unveils a Dickensian resonance in his craftsmanship so far unremarked. The analysis is meant to make a contribution to the stillemerging field of corpus stylistics in Spanish, illustrating how the analysis of literary works can benefit greatly from the use of innovative corpus tools.