Antropologia i literatura: l’ús de Pedra de tartera com a material etnogràfic

• Montserrat Clua i Fainé ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Rassegna iberistica, ISSN 0392-4777, Nº. 112, 2019, págs. 447-459
• Idioma: catalán
• DOI: 10.30687/Ri/2037-6588/2019/112/010
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    This article offers the communication presented at the Conference “The Social Dimension of Literature. Concerning Maria Barbal’s Stone in a Landslide”, held in Barcelona in October 2018. The objective is to show the ethnographic value of literature, based on the author’s own experience of using literary works to teach Social and Cultural Anthropology at Barcelona Autonomous University. The text is divided into two parts: first, a brief approximation is made to the relation between Anthropology and Literature, to later explain the utility of literary texts as complementary ethnographic materials, by focusing on the use of Barbal’s novel Stone in a Landslide for the Author’s course in Anthropology of Spain.

  • català

    Aquest article recull la comunicació presentada a la Jornada «La dimensió social de la literatura. A propòsit de Pedra de tartera de Maria Barbal», celebrada a Barcelona l'octubre de 2018. L’objectiu és mostrar el valor etnogràfic de la literatura a partir de la meva pròpia experiència docent, on utilitzo obres literàries per ensenyar Antropologia Social i Cultural als meus estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Espanya). El text està dividit en dues parts. Primer, es fa una breu aproximació a la relació entre Antropologia i Literatura, per posteriorment explicar la utilitat dels textos literaris com a materials etnogràfics complementaris, centrant-me en el cas de l’ús de la novel·la Pedra de tartera per a les classes que faig d’Antropologia dels Pobles d’Espanya.

• Referencias bibliográficas
  • Archetti, Eduardo (1994). Exploring the Written: Anthropology and the Multiplicity of Writing. Oslo: Scandinavian University Press.
  • Arnold Cathalifaud, Marcelo (1975). «Relaciones entre antropología y literatura: la ciencia-ficción». Revista Antropología joven, 1(1), 80-94.
  • Barbal, Maria (1985). Pedra de tartera. Barcelona: Columna Edicions.
  • Behar, Ruth (2011). «Believing in Anthropology as Literature». Waterston, Vesperi 2011, 21-34.
  • Brenneis, Don (2016). «Reading, Writing, and Recognition in the Emerging Academy». Wulff 2016, 33-45.
  • Carbonell, Eliseu (2006). Josep Pla: el temps, la gent i el paisatge. Una etnografia de l’Empordà franquejant la literatura. Barcelona: Edicions...
  • Clifford, James; Marcus, George (eds) (1986). Writing Culture: the Poetics and Politics of Ethnography. Berkeley; Los Angeles: University...
  • Cohen, Marilyn (ed.) (2013). Novel Approaches to Anthropology: Contributions to Literary Anthropology. New York: Lexington Books.
  • De Angelis, Rose (ed.) (2002). Between Anthropology and Literature. London: Routledge.
  • Frigolé, Joan (1995). Un etnólogo en el teatro. Ensayo antropológico sobre Federico García Lorca. Barcelona: Muchnik.
  • Geertz, Clifford (1989). El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.
  • Goldmann, Lucien (1967). Para una sociología de la novela. Madrid: Ciencia Nueva.
  • Greenwood, Davydd J. (1971). «Julio Caro Baroja: sus obras e ideas». Ethnica: revista de antropología, 2, 77-97.
  • Handler, Richard; Segal, Daniel (1990). Jane Austen and the Fiction of Culture: An Essay on the Narration of Social Realities. Maryland: Rowman...
  • Hannerz, Ulf (2016). «Writing Otherwise». Wulff 2016, 254-70.
  • Hoggart, Richard (1966). «Literature and Society». Mckenzie, Norman (ed.), A Guide to the Social Sciences. London: Weidenfeld and Nicolson,...
  • Lévi-Strauss, Claude (1969). Tristos Tròpics. Trad. de Miquel Martí i Pol. Barcelona: Anagrama. Trad. de: Tristes Tropiques. Paris: Plon,...
  • Lowenthal, David (1985). El pasado es un país extraño. Madrid: Ediciones Akal.
  • McGranahan, Carol (2014). «Anthropologists: Ready, Set, Write!». Savage Minds, January 20. URL https://savageminds.org/2014/01/20/anthropologists-ready-set-write/...
  • Mead, Margaret (1971). «Hacia utopías más intensas». La antropología y el mundo contemporáneo. Madrid: Siglo XX, 193.
  • Mira, Joan F. (2007). «Literatura y antropología». Lisón Tolosana, Carmelo (ed.), Introducción a la antropología social y cultural. Teoría,...
  • Mira, Joan F. (2016). Sobre literatura i antropologia. València: Universitat de València.
  • Rojals, Marta (2011). Primavera, estiu, etcètera. Barcelona: La Magrana.
  • Sender, Ramón J. [1960] (1974). Réquiem por un campesino español. Barcelona: Destino.
  • Serés, Francesc (2006). La força de la gravetat. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Stankiewicz, Damien (2012). «Anthropology and Fiction: An Interview with Amitav Ghosh». Cultural Anthropology, 27(3), 535-41. DOI https://doi. org/10.1111/j.1548-1360.2012.01159.x.
  • Stover, Leon (1973). «Anthropology and Science Fiction». Current Anthropology, 14(4), 471-4.
  • Stover, Leon; Harrison, Harry (eds) (1968). Apeman, Spaceman: Anthropological Science Fiction. London: Penguin.
  • Survey, David (2013). «Mark Twains Weapon of Mass Destruction ‘The Human Race Has Only One Really Effective Weapon and that Is Laughter’»....
  • Waterston, Alisse; Vesperi, Maria D. (eds) (2011). Anthropology Off the Shelf: Anthropologists on Writing. West Sussex: Blackwell Publishing.
  • Wulff, Helena (ed.) (2016). The Anthropologist As Writer. Genres and Contexts in the Twenty-First Century. New York-Oxford: Berghahn Books.