Acceso usuarios
Lluís Cabré i Ollé 
, Josep Maria Pujol i Sanmartín
És ben sabut que l’obra d’Ausiàs March (1400-1459) ha exercit influència en altres poetes, ja en vida seva i al llarg dels segles: de Pere Torroella a Garcilaso, Joan Boscà i fins a Quevedo; de l’època romàntica fins a Sol, i de dol (1936-1947), de J. V. Foix, i Salvatge cor (1952), de Carles Riba, i més enllà.1 Ha estat així, en gran mesura, perquè March fou imprès (i traduït) repetidament als segles xvi i xvii (Lloret 2013), ja en ple petrarquisme, i aquestes edicions enllaçaren amb la recuperació de la Renaixença (la primera edició és la de Briz 1864) i l’arribada de la filologia moderna (Pagès 1912-1914 és la primera edició lachmanniana d’un autor català). No és tan sabut, en canvi, que Jordi de Sant Jordi també esdevingué modèlic en època medieval i que modernament ha tingut un paper no pas menor, també de la mà de Petrarca i al costat de March. Com que no arribà a la impremta antiga, la seva difusió depengué de l’edició de Jaume Massó Torrents (1902).
En aquest article n’esbossem els preliminars (1) i el procés de restauració (2) abans d’observar la seva presència en la poesia catalana en dos moments: la segona dècada del segle xx (3) i els anys anteriors a la Guerra Civil (4).
