Acceso usuarios
Aquest article estudia en profunditat l’estreta relació dels testimonis barcelonins ALM de la poesia de March des d’una perspectiva codicològica i ecdòtica. La majoria dels poemes compartits pels testimonis AL davallen d’un antecedent comú, consistent en una antologia (λ) d’unes quaranta peces conforme a l’ordre canònic. Aquesta antologia, emparentada amb el cançoner de Nova York (N), no fou l’única font dels testimonis ALM, que presenten altres indicis de relació amb el cançoner de Saragossa (H): un subarquetip κ per als poemes 92-100 del cançoner de París (A) i un altre subarquetip μ per a un petit grup de poemes restants de ALM, entre els quals es detecten vestigis de tradició extravagant. Una anàlisi d’aquesta mena porta a suggerir algunes importants correccions als stemmata codicum d’Amadeu Pagès i Robert Archer.
This essay thoroughly examines the close relationship between the Barcelona witnesses ALM of March’s poetry from both a codicological and ecdotic perspective. Most poems in MSS AL hark back to a common archetype, consisting of an anthology (λ) of around forty pieces in the established order. This an-thology, which is related to the New York MS N, was not the only source of ALM, which show other signs of relationships with the Zaragoza MS H: firstly, a subarchetype κ for Poems 92-100 in Paris MS A; secondly, another subarchetype μ for a group of remaining poems in ALM, among which vestiges of an ‘extravagant’ tradition can also be detected. An analysis of this sort suggest relevant corrections to Amadeu Pagès’ and Robert Archer’s stemmata codicum.
