Acceso usuarios
Alfons Gregori i Gomis 
L’atorgament del premi Nobel de literatura a Bob Dylan va suposar la culminació d’una concepció dels textos de la música popular com a literatura. A l’Estat espanyol aquesta línia de pensament ha servit de base per a força treballs acadèmics, que en general han minimitzat l’aspecte musical de l’obra artística i, en alguns casos, fins i tot el context històric, polític i cultural en què aquesta va sorgir. D’altra banda, en una òptica més propera als estudis culturals s’han publicat treballs sobre aspectes sociològics i historiogràfics de gèneres, períodes i intèrprets o grups musicals. La majoria d’aquesta recerca resulta força encomiable perquè ha estat capaç de rebel-lar-se contra el silencis a l’entorn del fenomen de la música popular contemporània en l’àmbit de les humanitats a l’Estat espanyol, alhora que la seva escassetat indica que l’interès per la qüestió ha estat bastant més baixa que al món anglosaxó. En aquest article es presentarà l’esmentada problemàtica i es plantejaran algunes vies d’aplicació de perspectives pròpies dels estudis culturals en els treballs sobre música popular contemporània, a partir no sols de la dimensió intertextual i interdiscursiva d’aquests, sinó també de la valoració del so com a element copartícip a l’hora de crear sentit(s) en la recepció d’una obra d’art musical.
When Bob Dylan became the first songwriter to receive the Nobel Prize in Literature, it was a great achievement for those who understand the lyrics of popular music as literature. In Spain, this approach has been used as the basis for many academic works, which generally have minimized the musical aspect of the artistic piece and, in some cases, even the historical, political and cultural context in which the given piece aroused. On the other hand, works on sociological and historiographic aspects of genres, periods and performers or musical groups, adopting the perspective of cultural studies, have been published. Most of this research is really praiseworthy because it has been able to rise up against the silence around the phenomenon of contemporary popular music in the field of humanities in Spain, although, at the same time, the reduced amount of such works indicates that the interest in this matter has been considerably lower than in the Anglo-Saxon area. In this article, the aforementioned problems will be presented and some ways of applying perspectives of cultural studies in the works on contemporary popular music will be considered, taking into account not only the intertextual and interdisciplinary dimension, but also the role of sound(s) in creating meaning(s) in the process of reception of a work of musical art.
