Acceso usuarios
Cecilio Garriga Escribano 
Traditionally dictionaries have recorded a series of comments on usage and at the same time have been unwilling to accept a whole range of words considered to be `offensive'. This study undertakes a twofold examination of this question in the Diccionario de la Lengua Española of the Real Academia: the development of the label `vulgar' from the Diccionario de Autoridades (1726-1739) to the latest edition (1992) and the present day state of such labelling. Autoridades aside, certain editions which are fundamental to this development should be mentioned: the first single volume edition in 1780, in which the labels are codified by means of abbreviations; the 1817 edition in which the `vulgar' entries are excluded; the 1925 edition which reinstated this entry type; and the more recent editions which include a wider range of this type of lexis, accepting up to 269 meanings in the 1992 edition. Words labelled as `vulgar' can be classified in three groups: those that refer to taboo concepts, those that belong to the lexis of marginal groups, and archaisms that still prevail in rural areas. The result is a heterogeneous block, a product of the recognised difficulty to establish a labelling system that is lexicographically acceptable. The alternative must be a simplification of the labelling system and a greater sociolinguistics base.
Tradicionalment els diccionaris han recollit una sèrie de comentaris referents a l'ús i, alhora, s'han mostrat reticents a admetre tot un conjunt de paraules considerades `malsonants'. El present treball examina aquesta qüestió en el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia, en dues vessants: el desenvolupament de la marca de vulgar des del Diccionario de Autoridades (1726-1739) fins a l'última edició (1992), i l'estat d'aquesta marca en l'actualitat. S'han d'assenyalar unes edicions fonamentals, en aquest desenvolupament, a més de Autoridades: l'edició de 1780, primera en un volum, on les marques es codifiquen per mitjà d'abreviatures; la de 1817, on s'elimina la marca de `vulgar'; la de 1925, on es restitueix aquesta marca; i les últimes edicions, amb una més gran incorporació d'aquest lèxic, fins arribar a les 269 accepcions de l'edició de 1992. Les marques de `vulgar' es poden caracteritzar en tres grups: aquelles que designen conceptes objecte de tabú, aquelles que pertanyen al lèxic de grups marginals i arcaismes vigents a zones rurals. El resultat és un conjunt heterogeni, producte de la reconeguda dificultat per establir un sistema de marques lexicogràficament acceptable. L'alternativa ha de ser una simplificació del sistema de marques i una més gran fonamentació sociolingüística.
