Acceso usuarios
Joan Julià i Muné 
Els darrers quatre anys (1990-1993) han estat prolífics en el camp de la fonètica catalana, sobretot si els comparem amb les dècades anteriors més aviat migrades pel que fa a obres de síntesi amb afany propedèutic. Han aparegut un diccionari i diversos manuals, que constitueixen una aportació notable al coneixement de la pronúncia de la llengua catalana i un bon material de consulta que sens dubte contribueix a facilitar l'estudi dels sons de la parla en general i de la llengua catalana en particular. Tanmateix, amb aquesta revisió crítica es fan suggeriments, d'una banda, per millorar-ne alguns aspectes de la metodologia i la terminologia i, de l'altra, sobre la conveniència de l'embolcall didàctic en què s'haurien de presentar aquest tipus d'obres. S'hi hauria de tenir més present el tàndem ensenyament-aprenentatge en relació amb l'estudi tant de la fonètica i fonologia catalanes com del català en tant que primera i segona llengua.
The last four years (1990-1993) have witnessed the publication of several works on Catalan phonetics. Compared with previous decades, the publishing of such introductory books constitutes a remarkable contribution to the literature on the descriptive phonetics of Catalan. A dictionary and some handbooks on Catalan pronunciation have seen the light of the day. Such works considerably enhanced the study of speech sounds in relation to the Catalan language. Yet, texts of this nature should be written with a specific readership in mind, that is, students of phonetics and Catalan phonology, together with teachers of Catalan as a first and second language.
