Acceso usuarios
Amadeu Viana San Andrés 
Les disciplines científiques són també productes socials, que operen amb conceptes que s'originen en un context històric. L'estudi del pensament sociolingüístic ens ensenya com han sorgit molts dels conceptes que avui dia donem per suposats, com si fossin normals. Al voltant del llatí, i de les tensions que genera el seu ús a l'època moderna, els diferents idiomes nacionals europeus van forjant una mentalitat que desplaça l'idioma comú i prefigura la distribució sociolingüística actual. En l'endemig d'aquest procés, el passat és revisat i el coneixement escrit canvia radicalment el teixit social i la mateixa concepció de la ciència.
The history of specific languages as normally presented in the European tradition lacks generality. Particular histories of languages call for a comparative approach. In this respect. the role of Latin is crucial, due to its character as first European interlingua. But there is no history of Latin in the modern period, not even a coherent explanation for its decline. The purpose of this paper is to analyse the historical source of our sociolinguistic concepts and the way we shape a kind of sociolinguistic mentality to judge linguistic uses. The growth of a notion like dead language is bound to the growth of literacy and review of the past. The decline of a learned language must have broad implications for our sense of what a culture is.
