Acceso usuarios
Josep-Anton Fernàndez Montolí 
This essay offers an analysis of Jaume Vicens Vives’s influential essay Notícia de Catalunya. Starting from a significant textual detail (the title of a section of the book’s first chapter), it considers the gender inflection in Vicens Vives’s argumentation, which articulates a series of binary oppositions that show a strong ambivalence with regards to the construction of Catalan identity, the role of immigration in Catalan society and history, Catalonia’s relationship with Spain, and the exercise of power. The author argues that Vicens Vives’s discourse on power is predicated on the masculine/feminine binary, through associations that link both a subordinated position and hybridity with femininity, frivolity, unruliness, and hysteria; these associations are essentialized in Vicens’s rhetoric by reference to the body. At the core of the Vicens Vives’s argumentation, the author claims, is a blind spot in his discourse on power: the opposition between voluntat de poder (will to power) and voluntat d’ésser (will to be), which betrays Vicens’s ambivalence with regards to Catalonia’s structural subordinated position vis-a-vis Spain.
Aquest article proposa una anàlisi del cèlebre assaig de Jaume Vicens Vives, Notícia de Catalunya. Tot partint d’un detall textual significatiu (el títol d’una secció del primer capítol del llibre), l’article ressegueix la inflexió de gènere en l’argumentació de Vicens Vives, que articula una sèrie d’oposicions binàries amb una forta ambivalència respecte a la construcció de la identitat catalana, el paper de la immigració en la societat i la història de Catalunya, la relació entre Catalunya i Espanya, i l’exercici del poder. L’autor afirma que el discurs de Vicens Vives sobre el poder es predica sobre l’oposició binària masculí/femení, mitjançant associacions que relacionen la subordinació i l’hibridisme amb la feminitat, la frivolitat, el desordre i la histèria. En el discurs de Vivens Vives, aquestes associacions queden essencialitzades per referència al cos. Al centre de l’argumentació de Vicens Vives, diu l’autor, hi ha un punt cec en el seu discurs sobre el poder: l’oposició entre “voluntat de poder” i “voluntat d’ésser”, que deixa veure l’ambivalència de Vicens pel que fa a la posició subordinada estructural de Catalunya respecte d’Espanya.
