Acceso usuarios
M-Begoña Gómez-Devís 
, José María Buzón García
This paper analyzes the attitudes of young Valencians (aged 19-34) to their official languages, Valencian and Spanish, depending on whether they have completed or not their university studies. The research focuses on standard Spanish (CS) language modalities, standard Valen-cian (VS), non-standard Spanish (CNS) and non-standard Valencian (VNS). It also inter-prets the data according to the degree of identification and use that young people have assigned to the communicative interactions of each mode, the ideological consideration of the speakers of one language or the other, as well as the identification of personal traits. Among the conclusions, the widespread assessment of CS as the best-rated modality has been high-lighted, surpassed only by VS in certain areas. Regarding the group of university students, CS is considered by the majority as centralist while VS as more Catalanist (with nuances accord-ing to the population group). Another result is the relevance of the affective (character) attributes in the different perception of both standard modalities. Lastly, the statistical signif-icance of social factors at the sociocultural level and the customary language in the characteri-zation of the four linguistic modalities are stated.
Aquest article analitza les actituds dels jóvens valencians d’entre els dinou i els trenta-quatre anys respecte a les llengües oficials — valencià i castellà— segons si han realitzat o no estudis universitaris. La investigació se centra en les modalitats lingüístiques castellà estàndard (CS), valencià estàndard (VS), castellà no estàndard (CNS) i valencià no estàndard (VNS), i inter-preta les dades d’acord amb el grau d’identificació i ús que els jóvens han assignat a les in-teraccions comunicatives, la consideració ideològica dels parlants d’una o altra llengua, així com la identificació de trets personals. Entre les conclusions, se destaca la valoració generalit-zada de CS com a modalitat millor puntuada, només superada ocasionalment per VS en de-terminats àmbits. Quant al grup d’universitaris, la majoria considera CS com a més centralis-ta i VS, com a més catalanista (amb matisos segons el grup poblacional). Un altre resultat és la rellevància dels atributs afectius (de caràcter) en la diferent percepció d’ambdues modalitats estàndard. Finalment, s’exposa la significació estadística dels factors socials àmbit sociocultu-ral i llengua habitual en la caracterització de les quatre modalitats lingüístiques.
