Acceso usuarios
L'ensenyament de la traducció s'ha utilitzat tradicionalment en algunes titulacions de filologia com a eina d'aprenentatge d'habilitats de la llengua. Aquesta circumstància, però, no ha d'estar renyida amb la producció d'una traducció acceptable. En aquest article es preten analitzar si pot aconseguir-se aquest objectiu mitjançant la incorporació d'informació extratextual en l'enunciat de l'exercici de traducció. Els resultats obtinguts amb un grup d'estudiants de filologia mostren que en les seves decisions lingüístiques va tenir un pes important el tipus d'informació extratextual adjunta als textes originals anglesos. Si bé caldria fer un esforç investigador més sistemàtic per poder afirmar-ho categòricament, aquest estudi intenta esbossar la qüestió tan discutida de fins on l'aprenentatge d'una llengua s'ha de realitzar junt amb l'aprenentatge de la traducció. Aquest estudi, també, planteja la necessitat d'incorporar informació extratextual en l'aprenentatge de la traducció, independentment de la titulació en que aquests estudis s'insereixen.
Translation teaching has been traditionally used in some philology degree courses as a tool to teach language skills. This circumstance, however, should not be at odds with producing an acceptable translation. In this study I intend to analyse whether this can be achieved by incorporating extratextual information in the wording of a translation assignment. The results produced by a group of philology students show that the linguistic decisions they took were clearly dictated by the extratextual factors of the English source texts at hand. Even though further research whould be necessary in order to sustain this claim, this tentative approach intends to shed light on the long-discussed issue of to what extent language teaching needs to be taught in translation teaching. This study hints that translation teaching within any degree course should incorporate extratextual information as it has a bearing on the final phrasing of the translation.
