Acceso usuarios
Paolo Greco
The labels condizionale riportivo (reportative conditional) or condizionale citativo (quotative conditional) are employed to describe certain uses of the conditional mood in Italian, particularly when the conditional marks the non-firsthand nature of a given piece of information. This use of the conditional is particularly frequent in the language of newspapers. However, reportative conditionals may also carry epistemic overtones, and they are used by speakers when they want to stress that they are not committed to the truthfulness of the information reported. Depending on the context, a reportative conditional can be either a purely evidential marker, or an evidential marker with epistemic overtones. Some Italian (trained) speakers exploit this ambiguity as a strategy to play on the two possible interpretations. This strategy is particularly significant in contexts in which the speaker is supposed to be neutral and, as such, must refrain from expressing her/his epistemic stance when recounting events. In this paper, after an analysis of the different sections of newspapers in which reportative conditionals occur, I will discuss one particular use of reportative conditionals in Italian newspapers, i.e. the “political” use of conditionals. To this end, I will carry out a qualitative analysis of some excerpts from newspapers published between the second half of the 19th century and today. In particular, it will be shown that journalists often take advantage of the ambiguities underlying reportative conditionals in Italian, in order to discredit the political position of a person (or group) without overtly questioning it.
Les etiquetes condizionale riportivo (condicional reportatiu) o condizionale citativo (condicional quotatiu) s’empren per a descriure alguns usos del mode condicional en italià, particularment quan el condicional codifica que una informació no ha estat testimoniada de primera mà. Aquest ús del condicional és particularment freqüent en el llenguatge periodístic. Tanmateix, el condicional reportatiu també pot incorporar matisos epistèmics, els quals s’usen quan el parlant vol destacar que no es compromet amb la veritat de la informació reportada. Depenent del context, el condicional reportatiu pot ser o bé un marcador evidencial pur o bé un marcador evidencial amb matisos epistèmics. Alguns parlants experts d’italià exploten aquesta ambigüitat com una estratègia per a jugar amb aquestes dues interpretacions possibles. Aquesta estratègia és particularment significativa en contextos en què el parlant hauria de ser objectiu i, així doncs, cal que s’abstingui d’expressar el seu punt de vista epistèmic (epistemic stance) quan narra uns fets. En aquest article, en primer lloc, analitzo les diverses seccions de diaris en què apareix el condicional reportatiu i, tot seguit, em centro a examinar un ús particular del condicional reportatiu en els diaris italians, l’ús polític dels condicionals. Per això, duré a terme una anàlisi qualitativa d’alguns fragments de diaris publicats entre la segona meitat del segle XIX i avui. En particular, observarem que els periodistes sovint aprofiten les ambigüitats subjacents del condicional reportatiu en italià per desacreditar la posició política d’una persona (o grup) sense qüestionar-lo obertament.
