Acceso usuarios
Benjamin Meisnitzer
El portugués brasileño (BP) y el europeo (EP) son ejemplos prototípicos de una lengua pluricéntrica, mientras que el caso de las distintas variedades africanas es más discutible. Las variedades lingüísticas son un desafío para la didáctica del portugués como lengua extranjera (L2 o L3) y lengua de herencia. Por ello, la presente contribución pretende discutir las ventajas de un acercamiento a la lengua extranjera (LE) a través de la enseñanza de una sola variedad o de aproximación pluricéntrica. En un segundo paso, presentamos algunas características relevantes para la adquisición de la competencia receptiva de la variedad brasileña en la enseñanza del portugués como LE, proponiendo también posibles vías didácticas para esta. El objetivo es la formación de hablantes de portugués L2 o L3 que tengan un buen dominio hablado y escrito en distintos contextos comunicativos y tradiciones discursivas.
El portugués brasiler (BP) i l'europeu (EP) són exemples prototípics d'una llengua pluricéntrica, mentre que el cas de les diferents varietats africanes és més discutible. Les varietats lingüístiques són un desafiament per a la didàctica del portugués com a llengua estrangera (L2 o L3) i llengua d'herència. Per això, la present contribució pretén discutir els avantatges d'un acostament a la llengua estrangera (LI) a través de l'ensenyament d'una sola varietat o d'aproximació pluricéntrica. En un segon pas, presentem algunes característiques rellevants per a l'adquisició de la competència receptiva de la varietat brasilera en l'ensenyament del portugués com LE, proposant també possibles vies didàctiques per a aquesta. L'objectiu és la formació de parlants de portugués L2 o L3 que tinguen un bon domini parlat i escrit en diferents contextos comunicatius i tradicions discursives.
Brazilian (BP) and European Portuguese (EP) are prototypical examples of a pluricentric language, while the status of African vernacular Portuguese varieties is still controversial. The existence of different standard varieties is an enormous challenge for teaching Portuguese as a foreign language, since it is hard to decide which variety to teach. Scholars are divided as to whether a pluricentric approach or the focus on one variety only is the more fruitful way to learn a foreign language. Based on results from recent studies on BP, we first present main differences between EP and BP on different linguistic levels. In a further step, we propose some practical approaches for including linguistic variation in classes for Portuguese as heritage language, L2 or L3, without taking the risk of teaching an interlanguage based on the mixture of both varieties (e.g. use of clitics). This reflection and approach is crucial to provide speaking and writing proficiency to learners of Portuguese as a foreign language with genuine proficiency for different discourse traditions and communicative contexts.
