Acceso usuarios
El género del documental visual es uno de los medios que se han utilizado comodenuncia contra los gobiernos del PRIAN en México y la desastrosa situación social a la quedio lugar. En las páginas que siguen, a la luz de la teoría de los modelos de mundo de ManuelAsensi, se ha llevado a cabo un análisis del documental de Everardo González, La libertad deldiablo (2017), y en menor medida el de Tatiana Huezo, Tempestad, cuyas premisas, silogismosy modelos de mundo están analizados a partir del montaje que nos presentan tales documentales.Los resultados ponen de relieve la capacidad modelizante de estos textos en el marco deuna lucha global por la libertad y la democracia real en México.
El gènere del documental visual és un dels mitjans que s'han utilitzat com a denúncia contra els governs del PRIAN a Mèxic i la desastrosa situació social a la qual va donar lloc. En les pàgines que segueixen, a la llum de la teoria dels models de món de Manuel Asensi, s'ha dut a terme una anàlisi del documental de Everardo González, La libertad del diablo (2017), i en menor mesura el de Tatiana Huezo, Tempestad (2016), les premisses de la qual, sil·logismes i models de món estan analitzats a partir del muntatge que ens presenten tals documentals. Els resultats posen en relleu la capacitat modelizant d'aquests textos en el marc d'una lluita global per la llibertat i la democràcia real a Mèxic.
The genre of visual documentary is one of the means that have been used as a complaint against de PRIAN governments in Mexico and the social disastrous situation to which it gave rise. In the following pages, taking into account Manuel Asensi’s theory of world’s model, we carried out an analysis of Everardo González’ documentary, The Devil’s Freedom, and to a lesser extent, the one of Tatiana Huezo, Storm (2016), whose premises, syllogisms and world’s models are analyzed from the films setup. The results point out the modelizing capacity of these texts within the frame of a global fight for freedom and true democracy in Mexico.
