Acceso usuarios
Gregory Stalling
Este ensayo se inspira en la crítica como sabotaje de Manuel Asensi para analizarlas colecciones de poemas La muerte en Beverly Hills y De “Extraña Fruta” y otros poemas de PereGimferrer. Su poesía juvenil anticipa una plétora de obras literarias y fílmicas españolas querecurren a un arte técnicamente reproducido (en términos de Walter Benjamin) –específicamentelos discos del jazz y el cine negro clásico– para modelizar sujetos y acciones antitéticos alas tendencias fascistas de la historia. La modelización de nuevos sujetos se logra gracias a unaidentificación afectiva (lo que Asensi llama afepto) facilitada por una experiencia no cronológicadel tiempo asociada con el cine. Esta poesía transmite un modelo del mundo preocupado conel subalterno histórico luchando por encontrar su voz.
Aquest assaig s'inspira en la crítica com a sabotatge de Manuel Asensi per a analitzar les col·leccions de poemes La muerte en Beverly Hills i De “Extraña Fruta” y otros poemas de Pere Gimferrer. La seua poesia juvenil anticipa una plètora d'obres literàries i fílmiques espanyoles que recorren a un art tècnicament reproduït (en termes de Walter Benjamin) –específicament els discos del jazz i el cinema negre clàssic– per a modelizar subjectes i accions antitètics a les tendències feixistes de la història. La modelització de nous subjectes s'aconsegueix gràcies a una identificació afectiva (el que Asensi crida afepto) facilitada per una experiència no cronològica del temps associada amb el cinema. Aquesta poesia transmet un model del món preocupat amb el subaltern històric lluitant per trobar la seua veu.
This essay finds inspiration in Manuel Asensi’s sabotage criticism in order to analyze Pere Gimferrer’s poetry collections La muerte en Beverly Hills and De “Extraña Fruta” y otros poemas. Gimferrer’s early poems anticipate a plethora of Spanish literary and filmic works that draw on mechanically reproduced (in terms of Walter Benjamin) art –specifically jazz records and classic film noir– in order to model subjects and actions antithetical to historical fascism. The modeling of new subjects is achieved through an affective identification (which Asensi terms affept) facilitated by a non-chronological experience of time associated with cinema. This poetry conveys a model of the world concerned with the historical subaltern struggling to find his or her voice.
