Acceso usuarios
Pilar Sánchez-Gijón 
, Ramon Piqué i Huerta
En este articulo se abordan las consecuencias del uso de la traducción automática neuronal entrenada a partir de corpus obtenidos de traducciones de géneros textuales específicos producidos en contextos profesionales concretos. Fenómenos como el translationese y el post-editese vinculados al uso de la traducción automática marcan la necesidad de orientar la investigación hacia nuevas maneras de abordar la calidad en la traducción profesional. Desde una perspectiva de salvaguarda de las lenguas en tanto que patrimonio cultural inmaterial, se plantean diversas cuestiones relacionadas con el efecto que puede tener, en las cultures y las lengua de llegada, el uso de la traducción automática, en términos de percepción y de calidad, y cómo su uso puede llegar a alterar el estándar de la lengua. Se apunta la necesidad de definir umbrales de calidad de la traducción que vayan más allá de los aspectos relacionados con la detección de errores, que es el tipo de correcciones de mayor viabilidad económica.
En l'article s'aborden les conseqüències de l'ús de la traducció automàtica neuronal entrenada a partir de corpus obtinguts de traduccions de gèneres textuals específics produïts en contextos professionals concrets. Fenòmens com el de translationese i el de post-editese vinculats a l'ús de la traducció automàtica marquen la necessitat d'orientar la recerca cap a noves maneres d'abordar la qualitat en la traducció professional. Des d'una perspectiva de salvaguardar les llengües com a patrimoni cultural immaterial es plantegen diverses qüestions relacionades amb l'efecte que pot tenir, en les cultures i llengües d'arribada, l'ús de la traducció automàtica, en termes de percepció i de qualitat i com el seu ús pot arribar a alterar l'estàndard. S'apunta la necessitat de definir llindars de qualitat de la traducció que vagin més enllà dels aspectes més relacionats amb la detecció d'errors, que és el tipus de correcció amb més viabilitat econòmica.
This article deals with the consequences of using a neural machine translation trained from corpora compiled from translations of specific text genres produced in particular professional contexts. Phenomena such as translationese and post-editese, associated with the use of machine translation, underline the need to orient research towards new approaches to the question of professional translation quality. Working from the viewpoint that languages should be safeguarded as intangible cultural heritage, it poses a range of questions related to the impact of machine translation on target cultures and languages: how it is perceived, quality and how its use can alter the standard language. It points out the need to define translation quality thresholds that go beyond the aspects most commonly related to error detection, which is the most economically viable type of correction.
