Acceso usuarios
Paolo Acquaviva
Una reflexió sobre l’essència del gènere com a concepte gramatical ens porta a analitzar alguns fenòmens que suggereixen que el gènere és fonamentalment una propietat de les estructures sintàctiques nominals més que no pas una propietat dels mots compartida entre diferents morfemes d’una estructura. És cert que el que determina la tria del gènere són principalment els elements lèxics ‘controladors’, però els fenòmens que estudiem suggereixen que això no hauria de justificar la comprensió teòrica del gènere com una propietat primària dels noms, que es comparteix mitjançant la concordança sintàctica. Argumentem que hi ha evidència empírica per interpretar el gènere com l’expressió morfològica de les relacions de concordança. La premissa bàsica que els elements lèxics també es representen gramaticalment com a estructures formals permet que la nostra anàlisi doni compte dels casos en què el gènere està i no està associat amb la representació mental d’un mot lèxic.
A reflection on the essence of gender as a grammatical concept leads to examining some phenomena which suggest that gender is fundamentally a property of nominal syntactic structures, rather than a word-property shared between morphemes in a structure. It is true that what drives the choice of gender value are mainly ‘controller’ lexical items; but the facts discussed suggest that this should not justify a theoretical understanding of gender as primarily a property of nouns, which happens to be shared in syntactic agreement. There are empirical grounds, it is claimed, for interpreting gender as a morphological expression of agreement relations. The crucial assumption that lexical items are also grammatically represented as formal structures makes it possible to encompass under this analysis cases where gender is and is not associated to the mental representation of a lexical word.
