Acceso usuarios
Abdelkader Fassi Fehri
En aquest article s’analitzen les propietats morfosintàctiques i semàntiques d’una construcció plural/col·lectiva de l’àrab, que anomeno pluratiu. S’hi mostra que el pluratiu és una tercera entitat complexa que resulta d’un procés de convergència dels trets (i/o categories) de nombre i gènere. Es comporta com una expressió sintàctica que denota grups i mostra un comportament dual, ja que legitima predicacions i anàfores singulars o plurals o alterna la concordança femenina singular amb la masculina plural. En aquest sentit estricte, el pluratiu es mostra com ‘u’ i ‘molts’ alhora: denota la unitat sencera, però també permet accedir a les (moltes) parts de la unitat. Establim una comparació entre el pluratiu i els numerals de grup eslaus, d’una banda, i les llengües amb classificadors de grup, com el xinès, de l’altra. S’argumenta que el singulatiu també és una entitat complexa que contrasta amb els col·lectius genèrics i els singulars normals. El sintagma SDiv resulta massa general per donar compte de les subtils diferències en la individualització i és millor dividir-lo en Sàtom i Sunitat.
Morpho-syntactic and semantic properties of a specific plural/collective construction in Arabic, which I call the plurative, are examined and analysed. The plurative is shown to be a complex third entity, resulting from a convergence process of both Number and Gender features (and/or categories). It behaves as a syntactic expression denoting groups, which exhibits dual behaviour, licensing plural or single predication, anaphora, or alternating a feminine-singular with a masculine-plural agreement. In its strict sense, the plurative is shown to be both ‘one’ and ‘many’, denoting the whole-unity, but also allowing access to the (many) parts. Comparison is made with Slavic group numerals, as well as languages possessing group classifiers like Chinese. The singulative is also argued to be a complex entity, compared to kind collectives and normal singulars. DivP turns out to be too coarse to account for fine individuation differences, and is better split as atomP and unitP.
