Acceso usuarios
Elizabeth Closs Traugott
Els marcadors de gestió del discurs (DMM) que “assenyalen un metacomentari sobre l’estructura del discurs” (Fraser 2009) estan àmpliament provats per les dades històriques. La majoria de marcadors de gestió del discurs (per exemple, and, anyway, by the way, but, now, then) compleixen criteris ben coneguts per als marcadors pragmàtics com la multifuncionalitat, l’opacitat, l’opcionalitat, la (inter)subjectivitat, la freqüència relativament alta i la brevetat. Tanmateix, diversos casos citats a Fraser (2009), molts d’aquests marcadors d’orientació temàtica, no els compleixen (per exemple, back to my original point, to return to my previous topic, if I might continue). Proposo que un acostament al desenvolupament dels DMM faci una distinció entre adverbis adjunts, adverbis conjunts i marcadors pragmàtics (per exemple, Hasselgård 2010). Hipotèticament, el canvi pot seguir la tendència: adverbis adjunts > adverbis conjunts (> DMM). Aquest enfocament explica canvis graduals de forma i significat, i és coherent amb una perspectiva d’ús del llenguatge com a sistema dinàmic basat en esdeveniments d’ús (Kemmer & Barlow 1999; Langacker 2008).
Discourse management markers (DMMs) that “signal a meta-comment on the structure of the discourse” (Fraser 2009) are widely attested in historical data. Most discourse management markers (e.g. and, anyway, by the way, but, now, then) meet well-known criteria for pragmatic markers such as multifunctionality, opacity, optionality, (inter)subjectivity, relatively high frequency, and shortness. However, several cited in Fraser (2009), many of them topic-orientation markers, do not (e.g. back to my original point, to return to my previous topic, if I might continue). I propose that an account of the development of DMMs make a distinction between adverbial adjuncts, conjunct adverbials, and pragmatic markers (e.g. Hasselgård 2010). By hypothesis, change may occur along the cline: adverbial adjuncts > conjunct adverbials (> DMMs). This approach accounts for gradual form-meaning shifts and is consistent with a usage perspective on language as a dynamic system grounded in usage events (Kemmer & Barlow 1999; Langacker 2008).
