Acceso usuarios
Caterina Martínez Martínez
This study offers an analysis of the origin and linguistic evolution of a question-tag in Catalan. We look at the evolution of tanmateix according to Cognitive Linguistics and, more in particular, Grammaticalization Theory and Discourse Analysis and Pragmatics. We also review the values and meaning of tanmateix according to Intersubjectivization Theory. The evolution of tanmateix is a case in point: from its original meaning as a noun phrase [calculus] (13th c.) to its value [confirmation] as a pragmatic marker. To study this, we pay attention to theatrical plays, some of the best examples that include colloquial Catalan in the Modern Period (16th-18th c.): in these texts, tanmateix appears as a marker of a confirmation question and answer. Finally, we link our findings to Martínez’s study (2018, in press) on the creation and dissemination of an academic linguistic norm and its standardization as an element of linguistic change, and we analyze the validity of this conversational use of tanmateix in some Catalan-speaking regions vs. its main [adversative-concessive] value in standard Catalan.
L’estudi que presentem pretén ser una proposta d’anàlisi del procés de gènesi i de canvi lingüístic d’una question-tag en llengua catalana. Examinem l’evolució de tanmateix segons les propostes de Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs i de la Pragmàtica. Revisem, així mateix, els valors i els matisos de tanmateix d’acord amb la Teoria de la Intersubjetivació. L’evolució de tanmateix és un cas paradigmàtic: des del paper originari com a un sintagma nominal de [càlcul] (segle XIII) fins al valor de [confirmació] com a marcador pragmàtic. Així, ens centrarem, especialment, en els textos teatrals, probablement un dels tipus textuals que millor il·lustren el català col·loquial de l’edat moderna (segles XVI-XVIII): ací observem com aflora tanmateix com a marcador de pregunta i de resposta confirmatòria. Finalment, lliguem aquesta anàlisi amb la línia d’estudi iniciada en Martínez (2018, en premsa) sobre l’elaboració i la difusió de la norma lingüística acadèmica i la consegüent estandardització com a factor de canvi lingüístic, resseguim la vigència en algunes regions del català d’aquest ús conversacional de tanmateix, davant la priorització en el català estàndard del valor adversativoconcessiu.
