Acceso usuarios
David Oubiña
Este artículo rastrea los vínculos entre Roger Leenhardt y André Bazin a fines de los años 40 y comienzos de los años 50: en ese período, los artículos de ambos críticos configuran una noción moderna del cineasta como autor. Esa noción de autor cinematográfico será uno de los ejes de Cahiers du cinéma, la revista que Bazin funda en 1951 y que se convertirá rápidamente en una de las referencias ineludibles en el pensamiento sobre cine durante la segunda mitad del siglo XX. Tal como lo entienden los nuevos críticos, el concepto de autor cinematográfico redefine no sólo la actividad del cineasta sino también la noción de espectador y de obra.
Aquest article rastreja els vincles entre Roger Leenhardt i André Bazin a finals dels anys 40 i començaments dels anys 50: en aquest període, els articles de tots dos crítics configuren una noció moderna del cineasta com a autor. Aquesta noció d'autor cinematogràfic serà un dels eixos de Cahiers du cinéma, la revista que Bazin creà en 1951 i que es convertirà ràpidament en una de les referències ineludibles en el pensament sobre cinema durant la segona meitat de segle. Tal com ho entenen els nous crítics, el concepte d'autor cinematogràfic redefineix no sols l'activitat del cineasta sinó també la noció d'espectador i d'obra.
This article traces the links between Roger Leenhardt and André Bazin in the late 1940s and early 1950s: in that period, the articles published by both critics configure a modern notion of the filmmaker as an author. This notion will be one of the cornerstones of Cahiers du cinéma, the magazine that Bazin founded in 1951 and which would quickly become one of the inescapable references in the reflection on cinema during the second half of the century. As the new critics conceive it, the concept of a cinematographic author redefines not only the activity of the filmmaker but also the notion of work and of spectator
