L'alternança acusatiu/datiu des de la perspectiva lexicogràfica

• Autores: Mercè Lorente Casafont
• Localización: Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 43, 2021, pág. 7
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Referencias bibliográficas
  • Arias Rodríguez, Laura (2016): Aspectes de la Sintaxi i la semàntica dels verbs psicològics en català [Treball final de Màster]. Barcelona:...
  • Berretta, Monica (1991): «Note sulla sintassi dell’accusativo preposizionale in italiano», Linguistica, 31(1), p. 211-232.
  • Bosque, Ignacio / Demonte, Violeta (dir.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa.
  • Bouchard, Denis (1995): «Les verbes psychologiques», Langue Française, 105, p. 6-16.
  • Cabré, Teresa / Mateu, Jaume (1998): «Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català», Quaderns....
  • Institut d’Estudis Catalans (s/d): Corpus Textual Informatitzat de la Llengua catalana. En línia: .
  • Fabra, Pompeu (1932): Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa.
  • Institut d’Estudis Catalans (2007): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. En línia: .
  • ÉsAdir. Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En línia: .
  • Fernández-Ordóñez, Inés (1999): «Leísmo, laísmo y loísmo», dins Bosque, Ignacio / Demonte, Violeta (dir.), vol. 1, p. 1317-1397.
  • Gràcia, Lluïsa (1989): La teoria temàtica. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Grevisse, Maurice / Goose, André (2008): Le bon usage: grammaire française. Paris : Duculot; Bruxelles : De Boeck & Larcier, 14a. ed.
  • Grimshaw, Jane (1990): Argument structure. Cambridge, MA: MIT Press.
  • Gabrielle, Aldo (2015). Grande Dizionario Italiano. Milano: Hoepli. En línia: .
  • Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Dictionnaire français monolingüe en ligne. Paris: Larousse. En línia: .
  • Lorente, Mercè (2019): «Sobre l’alternança acusatiu/datiu de verbs psicològics», Estudis Romànics, vol. 41, p. 363-371.
  • Marín, Rafael (ed.) (2015): Los predicados psicológicos. Madrid: Visor Libros.
  • Mateu, Jaume (2017): «Two types of locative alternation», dins Álvarez, Albert / Navarro, Ía: Verb Valency Changes: Theoretical and typological...
  • Mestres, Josep M. [et al.] (1995): Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona: Eumo, 4a. ed., 2009, p. 761-765.
  • Morant, Marc (2008): L’alternança datiu/acusatiu en la recció verbal catalana [Tesi doctoral]. València: Universitat de València. En línia:...
  • Pineda, Anna (2016): Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc. [versió revisada i publicada...
  • Ramos, Joan-Rafael (2005): «El complement indirecte: l’alternança datiu / acusatiu», Estudis Romànics, 27, p. 93-111.
  • Royo, Carles (2017): Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans [Tesi doctoral]. Barcelona:...
  • Real Academia Española (2010): Nueva gramàtica de la lengua española. Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española (2014): Diccionario de la lengua española. Ed. 23. En línia: .
  • Rosselló, Joana (2002): «El SV, I: Verb i arguments verbals», dins Solà, Joan [et al.] (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona:...
  • Ruwet, Nicolas (1994): «Être ou ne pas être un verbe de sentiment», Langue Française, 103, p. 45-55.
  • Societat Catalana d’Estudis Jurídics (2013): Diccionari jurídic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. En línia: .
  • Istituto della Enciclopedia Italiana. Vocabolario della lingua italiana on line. Roma: Treccani. En línia: .
  • Zingarelli, Nicola (2019): Lo Zingarelli 2020. Bologna: Zanichelli.