Acceso usuarios
Irene Gras Valero
L'imaginari decadentista europeu de finals del segle XIX i començaments del segle XX, tot influït per la mentalitat misògina de l'època, va establir una contraposició entre dos tipus de dones: una de sacrificada, passiva i pura, representada per la figura simbòlica de l"àngel de la llar", i una altra de perversa, activa pel que fa a l'àmbit sexual, que aspira al seu alliberament i es complau en el propi gaudi. Al Modernisme la femme fatale es va cultivar sobretot dins l'àmbit literari, i dins de les seves derivacions podem trobar la jove verge consumida pel desig, la prostituta o "flor de llot", la dona satànica, Salomé i les bacants de la decadència o fins i tot la degenerada necròfila. Autors com Jeroni Zanné o Alfons Maseras, entre d'altres, van sentir-se atrets per aquesta dona enigmàtica, fascinant i castradora. A través del recull d'algunes de les seves obres i de la literatura publicada a les revistes periòdiques de l'època, realitzarem així un recorregut per diverses de les tipologies relacionades amb aquest tema.
