Acceso usuarios
Pep Valsalobre Palacios 
En l’obra del poeta barroc català Francesc Fontanella compareixen ocasionalment elements que remeten a la teoria del coneixement basada en el complex sentits interns-esperit/pneuma-fantasma, d’orígens platònics i que arriba al segle XVII després de passar pel neoplatonisme antic (Sinesi de Cirene, principalment), la fisiologia mèdica medieval (àrab i cristiana) i el neoplatonisme renaixentista (Marsilio Ficino, en primer lloc). El guariment amorós que s’opera a l’obra teatral Lo Desengany de l’autor barceloní respon a aquests paràmetres. Alhora que l’agent del guariment és un mag espiritual o “neoplatònic.” En efecte: a Lo Desengany s’hi opera, doncs, una actuació màgica: una representació teatral-fantasma inserida dins la representació primera que actuarà damunt la psicologia dels personatges-públic a mode de catarsi. És a dir, una representació dramàtica que és, de fet, una operació de màgia.
In the work of the Catalan baroque poet Francesc Fontanella, elements occasionally appear that refer to the theory of knowledge that was based on a complex made up of internal senses, spirit (or pneuma), and phantasm; it was a theory with platonic origins, arising in the seventeenth century, having passed through ancient Neoplatonism (principally through Synesius of Cyrene), medieval medical physiology (both Arab and Christian) and Renaissance Neoplatonism (via Marsilio Ficino, first and foremost). The lovesickness cure that operates in Fontanella’s play Lo Desengany [The Disillusionment] responds within these parameters, while the active agent of the cure is a spiritual or “neo-Platonic” magician. Indeed, in Lo Desengany, a magical act takes place: a theatrical-phantasmic play inserted within the “real” play, whose effect on the psychology of the characters-cum-spectators arrives in the form of a catharsis. In other words, it is a dramatic representation that is, in fact, an act of magic.
