Acceso usuarios
Beatriz Martín Gascón
Este estudio aborda la problemática que entraña el proceso de enseñanza-aprendizaje de las emociones en las construcciones inversas con verbos psicológi-cos (p. ej. me gusta) en el aula de Español Lengua Extranjera (ELE). En estas construcciones, un Estí-mulo externo actúa sobre un Experimentador y genera en este un evento mental particular (p. ej. sentimiento de agrado). Examinamos exhaustiva-mente este tipo de construcciones en 10 manuales de ELE con el fin de dilucidar su tratamiento y partimos de la hipótesis de que su explicación gramatical no incorpora aspectos comunicativo-cognitivos. Los resultados del análisis cualitativo evidencian, en su mayoría, un tratamiento comunicativo de estas formas lingüísticas, pero también formalista, desis-tematizado y poco cognitivo; eso explicaría, en parte, las dificultades que presentan los aprendientes de ELE con estas construcciones. Los resultados apun-tan la necesidad de abogar por una unión de los enfoques comunicativo y cognitivo para un aprendi-zaje satisfactorio de estos elementos gramaticales y una comunicación efectiva.
Cette étude aborde la problématique du processus d’enseignement-apprentissage des émotions avec les constructions inversées qui ont un verbe psychologique (p. ex. me gusta ‘ça me plaît’) dans la classe d’espagnol langue étrangère (ELE dans l’acronyme de la langue maternelle). Dans ces constructions, un objet ou événement extérieur (le Stimulus) est ressenti comme agissant sur un Expérimentateur afin d'engendrer en lui un événement mental particulier. Nous examinons plus en détail ce type de constructions dans 10 manuels d’ELE pour tenter d'élucider leur traitement et en partant de l'hypothèse que leur explication grammaticale ne prend pas en compte les aspects communicatifs-cognitifs. Les résultats d’une analyse qualitative montrent un traitement communicatif global de ces formes linguistiques, mais aussi formaliste, non systématique et cognitivement pauvre, ce qui expliquerait en partie les difficultés des apprenants ELE à acquérir ces constructions. Les résultats soulignent la nécessité de prôner l'union des approches communicative et cognitive afin de maîtriser ces éléments grammaticaux et parvenir à une communication efficace.
Aquest estudi aborda la problemàtica que comporta el procés d'ensenyament-aprenentatge de les emocions en les construccions inverses amb verbs psicològics (p. ex. me gusta) a l'aula d'Espanyol Llengua Estrangera (ELE). En aquestes construccions, un Estímul extern actua sobre un Experimentador i genera en aquest darrer un event mental particular (p. ex. sentiment de grat). Examinem exhaustivament aquest tipus de construccions en 10 manuals d'ELE per tal de dilucidar-ne el tractament i partim de la hipòtesi que la seva explicació gramatical no incorpora aspectes comunicatiu-cognitius. Els resultats de l'anàlisi qualitativa evidencien, majoritàriament, un tractament comunicatiu d'aquestes formes lingüístiques, però també formalista, desistematitzat i poc cognitiu; això podria explicar, en part, les dificultats que presenten els aprenents d'ELE amb aquestes construccions. Els resultats apunten a la necessitat d'advocar per una unió dels enfocaments comunicatiu i cognitiu per a un aprenentatge satisfactori d'aquests elements gramaticals i una comunicació efectiva.
This study addresses the issue of the teaching-learning process of emotions with reverse psych-verb constructions (e.g., me gusta ‘that pleases me’) in the Spanish as a Foreign Language (ELE in the native language acronym) classroom. In these con-structions, an external object or event (the Stimulus) is felt to act on an Experiencer in order to engender within him or her a particular mental event (e.g., a feeling of pleasure). We further examine this type of constructions in 10 ELE textbooks in an attempt to elucidate their treatment and departing from the hypothesis that their grammatical explanation does not contemplate communicative-cognitive aspects. Results from a qualitative analysis show an overall communicative treatment of these linguistic forms, yet a formalist, unsystematic and cognitively poor one as well, which would partly account for ELE learners’ difficulties in acquiring these constructions. Results point to the need to advocate the union of the communicative and cognitive approaches in order to master these grammatical elements and reach effective communication.
