Acceso usuarios
Joaquim Juan-Mompó Rovira
En aquest article hem estudiat l’evolució doble, a -ea i -esa, del sufix llatí -ĭtĭa en català (pauperĭtĭa > pobrea, pobresa), prenent en consideració l’estat medieval de la llengua, la distribució dialectal de cada terminació i les possibles raons que propiciaren l’hegemonia de cadascuna d’elles. Per a conéixer l’estat real d’aquestes dues terminacions en català antic i la seua evolució n’hem analitzat el comportament en un elenc de 23 obres, a fi i efecte d’establir el nombre d’ocurrències de cada terminació, la seua predominança segons la zona dialectal on s’ubiquen els títols analitzats i les preferències, si n’hi ha, de determinats lexemes per una o altra terminació. Els resultats són que totes dues terminacions eren corrents i antigues en català medieval, que no n’hi ha una que anticipe l’altra, i que sí que es detecten preferències territorials (més puixança del sufix -esa com més al nord, i predomini de -ea al sud de l’àrea lingüística catalana). A tall de conclusió, hem proposat un factor fonètic (el vocalisme, en concret les realitzacions de a i e) com a possible element decisiu en l’assentament d’un o l’altre sufix, a més de l’influx de l’adstrat occità com a incentiu del sufix -esa.Paraules clau: Sufixos catalans -ea i -esa, distribució dialectal i literària antiga de sufixos catalans, predomini modern de sufixos catalans, vocalisme àton català, -s- antihiàtica, adstrat occità.
The article studies the double evolution, to -ea and -esa, from the Latin suffix -ĭtĭa in Catalan (pauperĭtĭa > pobrea, pobresa), taking into account the state of the medieval language, dialectal distribution of each ending and possible reasons that cause the hegemony of each one. In order to know the actual state of these two morphemes in Old Catalan and its evolution we have analyzed its behavior on a corpus of 23 works, in order to establish the number of occurrences of each suffix, its predominance depending on the dialectal area which houses the titles analyzed and preferences, if any, of certain lexemes for either ending. The results are that both endings were common and ancient in medieval Catalan, that there is not one which takes occurs earlier than the other, and that it is possible to detect territorial preferences (higher frequency of the suffix -esa further north and predominantly -ea of the south of the Catalan linguistic area). In conclusion, we have proposed a phonetic factor (the vowel system, in particular realizations of a and e) as a possible key element in the establishment of one or another suffix, as well as the influence of the Occitan adstratum as an incentive of the -esa suffix.Key words: Catalan suffixes -ea, -esa, literary and dialectal old distribution of Catalan suffixes, modern predominance of Catalan suffixes, unstressed Catalan vowels, -s- eliminating hiatus, Occitan adstratum.
