Acceso usuarios
Jordi Mas i López 
Aquest article compara el model de llengua de les traduccions de l’obra tea-ral A View from the Bridge d’Arthur Miller que van fer Jordi Arbonès (l’any 1965, tot i que va sortir publicada el 1986) i Joan Sellent (l’any 2006). La comparació parteix de les referències que Xavier Pericay i Ferran Toutain fan a tots dos traductors al llibre El malentès del noucentisme, les declaracions d’Arbonès i Sellent sobre les seves traduccions i el seu estil traductor, i algu-nes afirmacions de Joan Sellent que es poden entendre com a comentaris de la versió de Jordi Arbonès. La conclusió és que la concepció de la llengua li-terària d’Arbonès el porta a emprar sistemàticament trets de la llengua culta i escrita que no s’adeqüen a la parla dels personatges de Miller, que en general s’expressen en un registre col·loquial o vulgar, i que el seu text, com van assenyalar Pericay i Toutain, conté castellanismes i calcs de l’anglès no intencionats. Sellent, per contra, parteix d’un model de llengua oral més neutre que incorpora conscientment alguns castellanismes, i això li permet reflectir de manera més fidel la variació lingüística i els elements dramàtics de l’original. Així, doncs, el resultat de l’anàlisi acarada dels textos és coherent amb les idees que tots dos traductors expressen sobre el model de llengua literària.
This article compares the type of language used in the translations of Arthur Miller’s play A View from the Bridge by Jordi Arbonès (in 1965, although it was published in 1986) and Joan Sellent (in 2006). The comparison is based on the references to these two translators made by Xavier Pericay and Ferran Toutain in El malentès del noucentisme, along with Arbonès’ and Sellent’s statements about their own translations and translation styles and several statements by Joan Sellent that can be viewed as comments on the version by Jordi Arbonès. The conclusion is that Arbonès’ conception of Catalan literary language leads him to systematically use features that are characteristic of a cultivated or written type of language that do not fit the speech of Miller’s characters, who usually express themselves in a colloquial or vulgar manner. Likewise, as Pericay and Toutain noted, there are Castilianisms and unintended traces of English in his text. The translation by Sellent, on the other hand, is based on a more neutral oral language model that consciously incorporates some Castilianisms, and this allows him to reflect the linguistic variation and dramatic elements of the original more faithfully. Thus, the result of the comparative analysis of the texts is consistent with the ideas of both trans-lators about what the Catalan literary language model should be
