Acceso usuarios
Josep Àngel Mas Castells 
El pluricentrisme és el marc d’estudi d’un tipus específic d’estandardització: la que afecta les llengües amb més d’una varietat d’estàndard formal. La seua aportació primigènia és precisament aquesta: posar en relleu que hi ha moltes llengües que compten amb més d’una varietat estàndard i amb una codificació duta a terme per part de més d’un centre, amb graus diferents de cooperació entre ells. En les seues tres dècades d’evolució, s’ha passat de considerar l’ús d’una mateixa llengua en diversos estats com a element definidor de la pluricentricitat a considerar-hi l’existència de facto de normes d’ús explícites o implícites de diverses varietats d’estàndard formal. Pel que fa a l’aspecte metodològic, la pragmalingüística, i sobretot la sociolingüística cognitiva, aporten el necessari enfocament empíric de la recerca. Bevent d’aquest cos teòric i metodològic, l’article presenta una proposta de recerca per a l’estandardització del català basada en la seua conceptualització com a llengua pluricèntrica en conflicte.
