Resumen de Narrar la precarietat: crisi del subjecte i subversió de l’ordre dominant a Yo, precario(2013), de Javier López Menacho

Claudio Moyano Arellano

• español

  El presente artículo analiza la novela de Javier López Menacho, Yo precario(2013) como una de las novelas de la precariedad más relevantes. En primer lugar, se relaciona esta novela con la teoría de Guy Standing sobre el surgimiento de una nueva clase social, el precariado. En segundo lugar, se ilustra cómo el protagonista de lanovela es un sujeto en crisis por diversos motivos: la alienación respecto a su trabajo, la dificultad de establecer lazos solidarios con sus compañeros y una relación enfermiza con el espacio y tiempo de su práctica laboral. Por último, se defiende cómo la novela plantea una vía de resistencia y subversión a través del humor, la ironía y la metaliteratura.

• English

  This article analyzes Yo, precario(2013), a novel by Javier López Menacho, as one of the most relevant «novels of precarity». Firstly, it relates the novel to Guy Standing's theory of the emergence of a new social class, the precariat. Secondly, the article illustrates how the protagonist of the novel is a subject in crisis due to a variety of reasons: alienation from his work, the difficulty of establishing links of solidarity with his colleagues, and an unhealthy relationship with the space and time of his work practice. Finally, it argues that the novel puts forward a means of resistance and subversion through humor, irony and metaliterature.

• català

  El present article analitza la novel·la de Javier López Menacho, Yo precario(2013), com una de les novel·les de la precarietat més rellevants. En primer lloc, es relaciona aquesta novel·la amb la teoria de Guy Standing sobre el sorgiment d’una nova classesocial, el precariat. En segon lloc, s’il·lustra com el protagonista de la novel·la és un subjecte en crisi per diversos motius: l’alienació respecte del seu treball, la dificultat d’establir llaços solidaris amb els seus companys i una relació malaltissaamb l’espai i el temps de la seva pràctica laboral. Per últim, es defensa com la novel·la planteja una via de resistència i subversió a través de l’humor, la ironia i la metaliteratura.