Acceso usuarios
Wiosna Szukała
El objetivo de este artículo es el análisis literario y comparativo de cuatro novelas publicadas al mismo tiempo, justo antes del surgimiento de la pandemia de la COVID-19, cuyos protagonistas experimentan una crisis, una sensación de fin, un agotamiento ampliamente entendido, que desencadena en ellos la necesidad de retirarse del mundo y reflexionar sobre el modo en que viven. Este acto se define con el término «eremitización», propuesto por el sociólogo polaco Marek Krajewski. La autora examina las representaciones literarias de este fenómeno en los textos mencionados, analizando su génesis, elementos constitutivos y las consecuencias a las que en cada caso conduce. A continuación, utilizando principalmente el aparato teórico elaborado por Giorgio Agamben —conceptos como acedia, relación bios-zoé, katargeo, inoperosidad—reflexiona sobre el potencial contestatario de la eremitización, prestando especial atención a la tensión entre las categorías de la vida cotidiana, la inacción y la productividad
L’objectiu d’aquest article és l’anàlisi literària i comparativa de quatre novel·les publicades al mateix temps just abans del sorgiment de la pandèmia de la COVID-19, els protagonistes de les quals experimenten una crisi, una sensació de final, un esgotament en sentit ampli, que desencadenen en tots ells la necessitat de retirar-se del món i reflexionar sobre el mode en què viuen. Aquest acte es defineix amb el terme «eremitització», proposat pel sociòleg polonès Marek Krajewski. L’article examina les representacions literàries d’aquest fenomen als textos mencionats, analitzant la gènesi, elements constructius i les conseqüències en cada cas. Seguidament, utilitzant principalment l’aparell teòric elaborat per Giorgio Agamben —conceptes com accídia, relació bios-zoé, katargeo, inoperativitat—reflexiona sobre el potencial contestatari de l’eremitització, prestant atenció especial a la tensió entre les categories de la vida quotidiana, la inacció i la productivitat.
The aim of this article is to conduct a literary and comparative analysis of four novels published at the same time, just before the emergence of the COVID-19 pandemic, whose protagonists experience a crisis, a sense of temporal completion, and a widely understood exhaustion, which triggers in them the need to retreat from the world and reflect on their modes of life. This act is defined by the term "eremitisation", as proposed by the Polish sociologist Marek Krajewski. The article examines the literary representations of this phenomenon in the texts in question, analysing its genesis, constituent elements, and the consequences brought about in each of the cases. Then, using mainly the theoretical apparatus elaborated by Giorgio Agamben—concepts such as acedia, bios-zoérelation, katargeo, inoperativity—the article reflects on the subversive potential of eremitisation, paying attention in particular to the tension between the categories of everyday life, inaction, and productivity.
