Acceso usuarios
Marit Hanson
En la novela de Elia Barceló, Consecuencias naturales, ambos protagonistas sufren intervenciones biológicas que les hacen compartir algunas o todas las características físicas atribuidas a un género diferente al que se identifican. También emplea deliberadamente el lenguaje de género para criticar las estructuras sociales heteronormativas que refleja este lenguaje. Sostengo que la trayectoria de las experiencias de los protagonistas sugiere que la encarnación física no es suficiente para comprometerse en una vulnerabilidad radical con el Otro. En cambio, se necesita un cambio discursivo radical para crear un paradigma lingüístico mutuamente entendido en el que ambas partes puedan empatizar con el posicionamiento y la experiencia vivida del otro.
In Elia Barceló’s novel, Consecuenciasnaturales, both protagonists undergo biological interventions that cause them to share some or all of the physical characteristics attributed to a gender unlike the one with which they identify. It also deliberately employs gendered language to mount critiques of the heteronormative societal structures that this language reflects. I argue that the trajectory of the protagonists’ experiences suggests that physical embodiment is not enough to engage in radical vulnerability with the Other. Instead, radical discursive change is needed to create a mutually understood linguistic paradigm in which both parties may empathize with the other’s positionality and lived experience.
A la novel·la d’Elia Barceló, Consecuencias naturales, ambdós protagonistes es sotmeten a intervencions biològiques que els fan compartir algunes o totes les característiques físiques atribuïdes a un gènere amb el qual no s’identifiquen. La novel·la també usa deliberadament un llenguatge de gènere per a criticar les estructures d’unasocietat heteronormativa que reflecteix aquest llenguatge. L’article argumenta que la trajectòria dels protagonistes suggereix que l’encarnació física no és suficient per a comprometre’s amb la vulnerabilitat radical de l’Altre. En lloc d’això, un canvi discursiu radical és necessari per a crear un paradigma lingüístic mútuament entès dins del qual ambdues parts poden empatitzar amb el posicionament i l’experiència viscuda per l’altre.
