Acceso usuarios
Manuel Badal Bertolín
través d’un volum dels Sermons de sant Vicent Ferrer, estudiarem l’estat de llengua que presenten, a principis del segle XV, les marques flexives de primera persona del present d’indicatiu i de les persones del singular del present del subjuntiu. El marc teòric emprat ha estat la Morfologia Natural, la qual tracta d’explicar, a partir de principis generals de caràcter cognitiu i semiòtic, la manera com s’organitzen els paradigmes flexius i els canvis que s’hi solen produir. L’objectiu que ens hem plantejat consisteix a justificar per què l’obra estudiada presenta diferents marques en les formes analitzades (morf zero, -e i -o) i quin estadi evolutiu mostren. Així mateix, també tractarem de comprovar si aquest estadi s’ha mantingut o ha seguit transformant-se amb el pas dels segles, tenint en compte els trets de cada varietat dialectal que condicionen l’adopció d’una determinada forma.Paraules clau: flexió verbal; morfologia històrica; canvis analògics; català antic; marques de persona i temps.
