Acceso usuarios
Sara Huguet Puig
Aquest article pretén ser una aproximació a l’estat de vitalitat de les dislocacions a la dreta (DD) en la llengua catalana espontània actual, i comparar-ne l’ús amb el castellà. Per això analitzo un corpus textual format per sis obres teatrals catalanes del segle XXI i la traducció corresponent al castellà. Seguint les variables establertes per Villalba (2007) ?categoria i funció gramatical, funció del discurs i distància respecte de l’antecedent? s’identifica un menor nombre de DD; malgrat tot, es troben en pràcticament totes les categories i funcions gramaticals i discursives i en qualsevol distància respecte de l’antecedent. La conservació de l’estructura DD en castellà ha estat escassa: principalment són de caràcter nominal i realitzen, sobretot, funcions de subjecte i complement directe. Moltes DD han estat traduïdes utilitzant recursos alternatius com l’ordre canònic i, en menor mesura, l’omissió de l’element dislocat, el pleonasme, la dislocació a l’esquerra o la creació d’una nova oració alternativa. Aquest fet demostra que la llengua selecciona el recurs que s’adequa més a les necessitats per presentar una informació. El català, tot i seguir utilitzant aquest recurs sintàctic que el singularitza i que contrasta amb una llengua tan propera com el castellà, en va disminuint l’ús.Paraules clau: dislocació a la dreta; sintaxi; pragmàtica; contrast català-castellà; productivitat.
