Acceso usuarios
Guillem Mollà Bononad
En aquest treball es pretén visibilitzar les dones que van publicar narrativa durant la Renaixença al País Valencià.Aquest treball és fruit d’un altre treball anterior. Però ara centrem el focus en la narrativa breu que es va publicaral País Valencià a l’anuari Lo Rat Penat. Calendari Llemosí (1874-1883), concretament hem volgut visibilitzar lesdones que hi van publicar narrativa breu durant aquests anys. Cal entendre, però, aquest treball en el seu context: elcircuit literari en català estava en fase embrionària, per la qual cosa no hi ha gaires publicacions. Per tant no existia lapossibilitat de professionalització, de manera que molts escriptors ho eren per fer una tasca més de redreçament de lasituació que per aspiracions de professionalització. D’altra banda, la llengua de la Renaixença és prenormativitzada,per la qual cosa, el model de llengua que trobem als textos serà una llengua amb vacil·lacions, que els escriptorsintentaran solucionar com bonament creuran. Hem d’afegir que hi ha poques dones que publiquen, en general,en aquests anys en què el circuit literari en català estava bastint-se. Tot i això, aquesta publicació de ConstantíLlombart ofereix unes poques narracions breus de dues dones. Pretenem explicar qui eren les dues escriptoresque publiquen, exposar-ne el recorregut vital i classificar el tipus de narrativa que van publicar-hi. Les dones quepubliquen narrativa breu a Lo Rat Penat. Calendari Llemosí (1874-1883) són Manuela Agnés Rausell i Maria deBell-lloc. La primera d’elles publica dues peces curtes i l’última una només, al llarg dels 10 anys de vida que vatenir la publicació dirigida per Llombart.
