Acceso usuarios
Sandra Pérez Ródenas
La relació entre dues llengües com són el grec i el català no ha estat pràcticament estudiada. Tan sols podem esmentar els esforços de Joan Coromines i de l’hel·lenista Jordi Redondo. Sabem que la llengua catalana posseeix hel·lenismes que s’introduïren a diverses èpoques i per diverses raons. Tot i això, mai s’havia proposat un contacte directe entre ambdues llengües. No obstant això, molts són els motius històrics i lingüístics per pensar que hi vahaver un contacte directe català-grec, el qual podria explicar tant els manlleus grecs que trobem al català, com els catalanismes que trobem al grec medieval. Els materials dels quals disposem per a demostrar aquesta hipòtesi sónlimitats. Tanmateix, sí que trobem a textos grecs medievals alguns catalanismes, la major part dels quals pertanyen al camp semàntic de la marineria. Així, sembla més possible pensar que certament existís una situació de bilingüismeque justificar aquestos manlleus prenent una llengua franca com a intermediària.Paraules clau: català medieval; grec medieval; bilingüisme; catalanismes; manlleus.
