Acceso usuarios
Ainhoa Novo Arbona, Simón Peña Fernández, Leyre Eguskiza Sesumaga, Eva Jiménez Martín, Lucía Martínez Odriozola
El adecuado uso de las fuentes informativas se ha identificado tradicionalmente como uno de los elementos más relevantes a la hora de informar sobre los asesinatos machistas. Sin embargo, en la mayoría de las ocasiones, estos tratamientos informativos se han caracterizado por la escasez de personas expertas que ofrezcan una visión más social del hecho. Este artículo recoge los resultados de una investigación en la que se analizaron 381 informaciones publicadas en los siete principales diarios de Euskadi relativas a los feminicidios ocurridos entre los años 2015 y 2017 y se profundizó con diez entrevistas a personas responsables de medios. Los resultados de la investigación muestran que el vecindario y las familias continúan siendo la fuente informativa más habitual, por delante de las instituciones políticas y las asociaciones feministas, y las fuentes policiales y judiciales. Por su parte, los responsables de los medios de comunicación son conscientes de los peligros del uso del vecindario como fuente informativa, y reconocen las dificultades para la correcta cobertura de este tipo de informaciones derivadas de las rutinas periodísticas.
L'adequat ús de les fonts informatives s'ha identificat tradicionalment com un dels elements més rellevants a l'hora d'informar sobre els assassinats masclistes. No obstant això, en la majoria de les ocasions, aquests tractaments informatius s'han caracteritzat per l'escassetat de persones expertes que oferisquen una visió més social del fet. Aquest article recull els resultats d'una investigació en la qual es van analitzar 381 informacions publicades en els set principals diaris d'Euskadi relatives als feminicidis ocorreguts entre els anys 2015 i 2017 i es va aprofundir amb deu entrevistes a persones responsables de mitjans. Els resultats de la investigació mostren que el veïnat i les famílies continuen sent la font informativa més habitual, per davant de les institucions polítiques i les associacions feministes, i les fonts policials i judicials. Per part seua, els responsables dels mitjans de comunicació són conscients dels perills de l'ús del veïnat com a font informativa, i reconeixen les dificultats per a la correcta cobertura d'aquesta mena d'informacions derivades de les rutines periodístiques.
The proper use of information sources has traditionally been identified as one of the most relevant elements when reporting on gender-based murders. However, in most cases, these informative treatments have rarely resorted to experts who offer a more social view of the event. This article collects the results of an investigation in which 381 news published in the seven main newspapers of the Basque Country regarding femicides that occurred between 2015 and 2017 were analyzed. Likewise, ten interviews were conducted with media editors. The results of the investigation show that the neighborhood and families continue to be the most common source of information, ahead of political institutions and feminist associations, and police and judicial sources. For their part, media editors are aware of the dangers of using the neighborhood as a source of information, and they recognize the difficulties for the correct coverage of this type of information derived from journalistic routines.
