Acceso usuarios
Keighley Perkins, Nuria Lorenzo-Dus 
La prensa británica se orienta hacia una información responsable mediante directrices elaboradas por organizaciones como el Sindicato Nacional de Periodistas (NUJ). En lo que respecta a la salud mental, estas directrices aconsejan, entre otros, evitar los vínculos entre la salud mental y la violencia, así como el uso de representaciones que estigmaticen. Sin embargo, el cumplimiento de estas recomendaciones no siempre se consigue de forma sistemática. Este estudio adopta el marco de análisis discursivo de los valores noticiosos (DNVA) (Bednarek & Caple, 2017) para examinar las representaciones visuales y textuales de los hombres con esquizofrenia en la prensa del Reino Unido a la luz de las directrices de salud mental del NUJ. En concreto, analizamos los valores noticiosos extraídos del texto y las imágenes contenidas en todos los artículos sobre varones con esquizofrenia publicados en The Daily Mail, The Guardian, The Independent y The Metro el año anterior y los dos años posteriores a la publicación de la edición actual de las directrices del NUJ (2014). Nuestros resultados muestran la prevalencia de cuatro valores noticiosos: consonancia, negatividad, personalización y positividad. Estos valores sugieren una correspondencia entre la perpetuación de los estereotipos negativos asociados a la esquizofrenia (consonancia/negatividad) y la exploración más positiva de las experiencias de los hombres con esta condición (personalización/positividad). Antes de la publicación de las directrices, los ejemplos de positividad y personalización son más frecuentes en los textos de los cuatro periódicos que los de consonancia y negatividad. Sin embargo, ocurre lo contrario tras la publicación de las directrices. En cuanto a las representaciones visuales, los valores de negatividad y de personalización son más frecuentes antes de la publicación, mientras que, después de la publicación, la frecuencia de los valores de consonancia y negatividad es similar. Nuestro estudio concluye que la adopción de las directrices de la NUJ ha sido escasa y propone que, para lograr representaciones más sensibles de la salud mental, se requiere un mayor uso de detalles positivos y contextuales de individuos con esquizofrenia.
La premsa britànica s'orienta cap a una informació responsable per mitjà de directrius elaborades per organitzacions com el Sindicat Nacional de Periodistes (NUJ) . Pel que fa a la salut mental, estes directrius aconsellen, entre altres, evitar els vincles entre la salut mental i la violència, així com l'ús de representacions que estigmatitzen. No obstant això, el compliment d'estes recomanacions no sempre s'aconseguix de forma sistemàtica. Este estudi adopta el marc d'anàlisi discursiva dels valors noticiosos (DNVA) (Bednarek & Caple, 2017) per a examinar les representacions visuals i textuals dels hòmens amb esquizofrènia en la premsa del Regne Unit a la llum de les directrius de salut mental del NUJ. En concret, analitzem els valors noticiosos extrets del text i les imatges contingudes en tots els articles sobre barons amb esquizofrènia publicats en The Daily Mail, The Guardian, The Independent i The Metro l'any anterior i els dos anys posteriors a la publicació de l'edició actual de les directrius del NUJ (2014) . Els nostres resultats mostren la prevalença de quatre valors noticiosos: consonància, negativitat, personalització i positivitat. Estos valors suggerixen una correspondència entre la perpetuació dels estereotips negatius associats a l'esquizofrènia (consonancia/negatividad) i l'exploració més positiva de les experiències dels hòmens amb esta condició (personalización/positividad) . Abans de la publicació de les directrius, els exemples de positivitat i personalització són més freqüents en els textos dels quatre periòdics que els de consonància i negativitat. No obstant això, ocorre el contrari després de la publicació de les directrius. Quant a les representacions visuals, els valors de negativitat i de personalització són més freqüents abans de la publicació, mentres que, després de la publicació, la freqüència dels valors de consonància i negativitat és semblant. El nostre estudi conclou que l'adopció de les directrius de la NUJ ha sigut escassa i proposa que, per a aconseguir representacions més sensibles de la salut mental, es requerix un major ús de detalls positius i contextuals d'individus amb esquizofrènia.
UK newspapers are steered towards responsible reporting by guidelines produced by organisations such as the National Union of Journalists (NUJ). Regarding mental health, these guidelines advise, amongst others, avoiding links between mental health and violence, and using stigmatising portrayals. However, adherence to these recommendations is not always consistently achieved. This study adopts a Discursive News Values Analysis (DNVA) framework (Bednarek & Caple, 2017) to examine visual and textual representations of males with schizophrenia in the UK press in light of the NUJ’s mental health guidelines. Specifically, we analyse the news values drawn upon in the text and images contained in all articles about males with schizophrenia published in The Daily Mail, The Guardian, The Independent and The Metro the year prior to and the two years following the publication of the current edition of the NUJ’s guidelines (2014). Our results show the prevalence of four news values: Consonance, Negativity, Personalisation and Positivity. These values suggest correspondence between maintaining negative stereotypes associated with schizophrenia (Consonance/Negativity) and exploring in a more positive manner the experiences of males with this condition (Personalisation/Positivity). Prior to the guidelines’ publication, textual instances of Positivity and Personalisation are more frequent than those of Consonance and Negativity across all four newspapers. However, and unexpectedly, the reverse is true following the guidelines’ publication. As for visual representations, Negativity and Personalisation feature more frequently pre-publication while, post-publication, Consonance features as frequently as Negativity. Our study concludes that uptake of the NUJ’s guidelines has been low and proposes that, to achieve more sensitive portrayals of mental health, greater use of positive, contextual details of individuals with lived experience of schizophrenia are required.
