Acceso usuarios
Sandra Meléndez Labrador
Esta investigación aborda la relación entre medios y discapacidad desde el área del periodismo deportivo con la cobertura de la prensa digital colombiana de los Juegos Paralímpicos Río 2016. El estudio analizó los significados asignados por los deportistas paralímpicos colombianos a las noticias publicadas por los medios digitales sobre su participación, así como los elementos de dichas noticias y la manera como influyeron en su autoidentificación mediática. Desde un enfoque crítico-interpretativo, la pesquisa se desarrolló en dos fases: en la primera se realizó un análisis textual de 559 noticias digitales publicadas sobre el tema; en un segundo momento, los datos obtenidos se confrontaron con las y los 45 protagonistas de las noticias a través de entrevistas semiestructuradas. Se constató que la mayoría de las y los atletas carecen de conocimiento y adopción del modelo progresista de representación mediática de la discapacidad, por lo que valoran los discursos mediáticos supercrip con los que son representados como héroes o modelos de inspiración, no por sus logros deportivos, sino por su capacidad de superación “a pesar” de la discapacidad. Se concluye que, en la medida en que los medios digitales los muestran como atletas, especialmente que inspiran a otras personas con y sin discapacidad, incrementan las posibilidades de que estos deportistas desarrollen una autoidentidad mediática. En tal sentido, a partir de la valoración positiva o negativa de determinados elementos de las noticias, los deportistas se sintieron o no autoidentificados mediáticamente de manera impuesta, asumida, negociada o rechazada.
Aquesta investigació aborda la relació entre mitjans i discapacitat des de l'àrea del periodisme esportiu amb la cobertura de la premsa digital colombiana dels Jocs Paralímpics Riu 2016. L'estudi va analitzar els significats assignats pels esportistes paralímpics colombians a les notícies publicades pels mitjans digitals sobre la seua participació, així com els elements d'aquestes notícies i la manera com van influir en la seua autoidentificació mediàtica. Des d'un enfocament crític-interpretatiu, la perquisició es va desenvolupar en dues fases: en la primera es va realitzar una anàlisi textual de 559 notícies digitals publicades sobre el tema; en un segon moment, les dades obtingudes es van confrontar amb les i els 45 protagonistes de les notícies a través d'entrevistes semiestructuradas. Es va constatar que la majoria de les i els atletes manquen de coneixement i adopció del model progressista de representació mediàtica de la discapacitat, per la qual cosa valoren els discursos mediàtics supercrip amb els quals són representats com a herois o models d'inspiració, no pels seus assoliments esportius, sinó per la seua capacitat de superació “a pesar” de la discapacitat. Es conclou que, en la mesura en què els mitjans digitals els mostren com a atletes, especialment que inspiren a altres persones amb i sense discapacitat, incrementen les possibilitats que aquests esportistes desenvolupen una autoidentitat mediàtica. En tal sentit, a partir de la valoració positiva o negativa de determinats elements de les notícies, els esportistes es van sentir o no autoidentificats mediàticament de manera imposada, assumida, negociada o rebutjada.
This research addresses the relationship between media and disability from the area of sports journalism with the Colombian digital press coverage of the Rio 2016 Paralympic Games. The study analyzed the meanings assigned by Colombian Paralympic athletes to the news published by the digital media about their participation, as well as the elements of such news and the way in which they influenced their media self-identification. From a critical-interpretative approach, the research was developed in two phases: in the first phase, a textual analysis of 559 digital news items published on the subject was carried out; in a second phase, the data obtained were confronted with the 45 protagonists of the news items through semi-structured interviews. It was found that most athletes lack knowledge and adoption of the progressive model of media representation of disability, so they value the “supercrip” media discourses with which they are represented as heroes or models of inspiration, not for their sporting achievements, but for their ability to cope “despite” disability. It is concluded that, to the extent that digital media show them as athletes, especially those who inspire other people with and without disabilities, they increase the chances of these athletes developing a media self-identity. In this sense, based on the positive or negative assessment of certain elements of the news, athletes felt media self-identified in an imposed, assumed, negotiated or rejected way.
