Acceso usuarios
El estudio de la palabra de los perpetradores de crímenes de masa conlleva desafíos epistemológicos y teóricos específicos. El presente artículo se propone aportar algunas claves conceptuales y metodológicas a partir de la revisión integral de una extensa investigación realizada colectivamente sobre declaraciones de represores de la dictadura argentina que hablaron públicamente entre 1976 y 2018. Para ello, se abordan tres ejes sustantivos: primero, los procesos sociales de construcción de la figura del perpetrador y su constitución como objeto de estudio para las ciencias sociales; segundo, la palabra de los perpetradores en sus dimensiones representacional, performativa y “veritativa”; y tercero, los marcos temporales en que se encuadran estos discursos, para atender a las maneras en que son socialmente producidos, demandados y escuchados en diversos contextos. El planteo teórico-metodológico aquí desarrollado busca abandonar las perspectivas descriptivas, esencialistas y naturalizantes, y abordar las distintas aristas de un fenómeno que es sociológicamente relacional, históricamente multitemporal y éticamente dilemático.
L'estudi de la paraula dels perpetradors de crims de massa comporta desafiaments epistemològics i teòrics específics. El present article es proposa aportar algunes claus conceptuals i metodològiques a partir de la revisió integral d'una extensa investigació realitzada col·lectivament sobre declaracions de repressors de la dictadura argentina que van parlar públicament entre 1976 i 2018. Per a això, s'aborden tres eixos substantius: primer, els processos socials de construcció de la figura del perpetrador i la seua constitució com a objecte d'estudi per a les ciències socials; segon, la paraula dels perpetradors en les seues dimensions representacional, performativa i "veiritativa" i tercer, els marcs temporals en què s'enquadren estos discursos, per a atendre a les maneres en què són socialment produïts, demandats i escoltats en diversos contextos. El plantege teoricometodològic ací desenvolupat busca abandonar les perspectives descriptives, essencialistes i naturalizants, i abordar les distintes arestes d'un fenomen que és sociològicament relacional, històricament multitemporal i èticament dilemátic.
The analysis of perpetrators’ statements implies specific epistemological and theoretical challenges. This article aims to provide some conceptual and methodological keys based on a comprehensive review of an extensive research carried out collectively on the statements of Argentine perpetrators who spoke publicly between 1976 and 2018. We focus on three substantive aspects: first, how the figure of perpetrator is socially constructed and how it becomes an object of study in social sciences; second, representational, performative and “truthful” dimensionsof perpetrators words; and third, the temporal frames of these discourses in orderto pay attention to the ways in which they are socially produced, demanded and listened to in various contexts. The theoretical-methodological approach developed here seeks to avoid descriptive, essentialist and naturalizing perspectives, and try to address different aspects of thisphenomenon as sociologically relational, historically multitemporal and ethically dilemmatic.
