Acceso usuarios
Antonio Míguez Macho
El estudio de los lugares de memoria de la violencia masiva está ligado a las prácticas de violencia y, en el plano de la memoria, a la gestión del recuerdo de las víctimas. Sin embargo, sabemos que la violencia se constituye como una acción compartida en la que, junto a la víctima o víctimas, se halla (visible u oculta, como con frecuencia acontece) la figura del verdugo o de los verdugos. A partir de un estudio comparado del rol de los que no son víctimas en la construcción de la memoria colectiva de los pasados traumáticos, de Choeung Ek a Buenos Aires, y de Madrid a Kiev, se presenta una propuesta de análisis que discute la complejidad de la presencia de lo ausente en términos de los regímenes de memoria de nuestro tiempo. En un viaje a través de los espacios, los memoriales y los lugares de negación y amnesia, observaremos el modo en que la figura de los perpetradores se representa o se oculta en su propio laberinto.
L'estudi dels llocs de memòria de la violència massiva està lligat a les pràctiques de violència i, en el pla de la memòria, a la gestió del record de les víctimes. No obstant això, sabem que la violència es constituïx com una acció compartida en la que, junt amb la víctima o víctimes, es troba (visible o oculta, com ben sovint succeïx) la figura del botxí o dels botxins. A partir d'un estudi comparat del rol d'aquells que no són víctimes en la construcció de la memòria col·lectiva dels passats traumàtics, de Choeung Ek a Buenos Aires, i de Madrid a Kíev, es presenta una proposta d'anàlisi que discutix la complexitat de la presència d'allò que és absent en termes dels règims de memòria del nostre temps. En un viatge a través dels espais, els memorials i els llocs de negació i amnèsia, observarem el mode en què la figura dels perpetradors es representa o s'oculta en el seu propi laberint.
The study of the sites of memory of mass violence is related to the practices of violence and, at the level of memory, to the management of the memory of the victims. However, we know that violence is constituted as a shared action in which together with the victim or victims, there is (visible or hidden, as often happens) the figure of the executioner or executioners. Based on a comparative analysis of the role of those who are not victims in the construction of the collective memory of traumatic pasts, from Choeung Ek to Buenos Aires, and from Madrid to Kiev, an analysis proposal is presented that discusses the complexity of the presence of the absent in terms of the memory regimes of our time. In a trip through spaces, memorials and places of denial and amnesia, we would observe the way in which the figure of the perpetrator is represented or hidden in its own labyrinth.
